Hidraten, alimenten, reconforten cos i ànima. Els ‘soperos’ estan de sort: cap de setmana a la Seu amb la XI Trobada d’Escudelles, Ranxos i Sopes. Quinze per tastar-ne!, anima Pepita Bullich

Alguns ja ens preparem per arribar amb gana per entomar-ho.  
I nosaltres ja estem fent activitats. Comencem amb els infants d’escoles de Castellciutat i la Seu: els comencem a explicar com es prepara ja entre dijous i divendres. Els deixarem que tirin a la caldera els productes, ja picats, perquè ho gaudeixin. 

Important, preparar el relleu.  
És clar, nosaltres ja comencem a tenir una edat. Bé, també hi ha jovent, però  s’ha de pensar que això no s’aturi, que la tradició continuï. Ara mateix a la Confraria de Sant Antoni Abad som unes setanta persones. En principi, ja sabeu, hi havia pagesos, cansaladers i carnissers sobretot. 

Aquesta setmana deuen tenir una feinada, per acollir catorze colles convidades: de Catalunya, Andorra i una d’Itàlia! 
Déu n’hi do. Però anem fent, entre tots. Som una colleta que ens ho muntem bé. Crec que tot estarà llest i només ens faltarà que el sol ens acompanyi. 

Un pelet de fred, no massa, just per agrair l’escalforeta.  
Sí, sí, però no us penseu, que per la Fira de Sant Ermengol, que vam preparar-ne també, pensàvem que amb la calor la gent no s’hi animaria. I resulta que se la van acabar tota. 

Els de casa meva entre ells, per descomptat.  
Ah!, molt bé. I us va agradar?

Encara ens llepem els dits. 
Doncs tindreu quinze per tastar-ne. 

Aquesta megatrobada? 
La vam fer fa deu anys, però aleshores vam ser vuit colles, i s’ha d’aprofitar, perquè abans de deu o dotze anys no es tornarà a celebrar a la Seu, que l’organitzem rotativament tots els membres de la FERSHC (Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya). Ens fa molta il·lusió trobar-nos un cop l’any. 

I a nosaltres, que ho gaudim.  
Estem intentant lligar-ho, a veure si la Unesco ens ho reconeix com un patrimoni a salvaguardar. El camí serà llarg, amb molts esglaons per anar apujant, però ho intentarem. Primer cal que la Generalitat ens reconegui a totes. La de la Seu d’Urgell, com sabeu, es va començar a fer el 1904, com una escudella caritativa. I onze mil racions que ara repartim cada any, el dia de Sant Antoni!

Seran una bona colla i amb quinze calderes, molta sopa en sortirà.  
Serem unes dues-centes persones, els escudellaires. De quantitat? Doncs encara no ho tenim calculat, però a un centenar de litres cada caldera, podeu comptar. 

Per tastar-les... 
Comprareu un bol de ceràmica, que valdrà dotze euros, i podràs tastar les quinze... si ets capaç. Així que aconsellem que no agafis massa cada cop, perquè puguis degustar com més, millor. Penseu que cada colla la fa d’una manera diferent, a banda de l’arròs d’Albons, i el calderone o Pentolone que faran els italians. També venen els de Sant Julià de Lòria i els d'Andorra la Vella. Així que a veure com us ho feu per tastar-les totes. 

A mi no em repti, que... 
Prova, prova. Uns hi posen més carn o pollastre, d’altres més verdura, d’altres fan un sofregit... així que totes són diferents, tenen el seu secret. 

Secret que no se l’expliquen entre colles? 
Hi ha molta germanor entre tots. Ho compartim tot, estem molt units. Cap secret, cap problema. Ja dissabte, després de l’assemblea, tindrem un acte: vindrà Lluís Obiols a fer-nos una xerrada; després tocarà l’Ivan Caro i farem un sopar totes les colles al pavelló i, després, ball obert a tothom.  

Diumenge, una feinada. 
Però així que acabem de netejar tots els estris, dinar de germanor. 

Per cert, l’escudella de Sant Antoni és, o era, cosa d’homes... 
Bé, inicialment sí, però en realitat som molts matrimonis que anem participant en les activitats, una vintena. 

Doncs ja tinc la cullera llesta.  
Doncs us hi esperem.