Si passen per l’avinguda de les Escoles, treguin un momentet el nas al portal del número 18: és quasi una galeria d’art. Si els agrada, pugin a l’entresol. Els conviden Miquel Mercè i el seu equip: arquitectura i fotografia. Podran veure ‘in situ’ com treballen i gaudir de les imatges que recullen a ‘Ikebana’

Estrenen despatx.
Taller, ens agrada més dir-li taller, laboratori, perquè entenem que l’arquitectura no és una simple ajuda al promotor, la nostra feina no és passar a net uns conceptes per treure un rendiment econòmic. Creiem en una arquitectura en sentit molt ampli, que inclou l’interiorisme, el disseny i l’urbanisme, amb projectes com el centre d’Encamp. El que ens interessa és el treball creatiu. 

Entesos. Doncs taller.
Aquí materialitzem el concepte del procés on tot projecte neix del lloc (les vistes, el sol, l’orientació), el programa (un hospital o un habitatge) i el concepte, que és el més  important, que sorgeix d’una inspiració inicial que pot ser un poema, un quadre, un paisatge...

Un poema?
Un projecte es nodreix de moltes coses però m’agrada que tingui un fil conductor, un concepte. A vegades, unes vistes sobre el Cadí per exemple, i quan prens un cafè mirant-lo. Arribaràs de cop o després d’una promenade per anar-te preparant?

I obriu el taller als curiosos. 
Volem que la gent, qualsevol, vegi com treballem, com es concep el projecte. Ja sé que no hi haurà una riuada de gent. Però trobaran les portes obertes. 

Que sàpiguen que la natura és present pertot arreu, de les fotos a tantes plantes. 
Sí, sí. En tots els projectes treballem el paisatge, la vegetació. Vivint a Andorra sempre hem considerat que tant l’arquitectura com l’urbanisme haurien de tenir en compte l’entorn. 

No sempre és així. 
Considero, i puc no tenir raó, però ho penso, que la nostra arquitectura és molt dura, molt tectònica, seca, rocosa, quan estem en un entorn tan privilegiat, tan deliciós. Aleshores?

Ai, miri, doncs alguns trobem que als urbanistes els agrada tant el ciment... sense una punyetera ombra!
Dur, sí. Però l’arquitectura és per a l’home. Nosaltres volem treballar amb coses fetes a mà, humanitzar l’arquitectura, ens agrada l’escala humana. Les façanes han de ser dures, sòlides, però hem de facilitar un espai urbà on la gent pugui seure, socialitzar-se, viure’l. 

Espai de treball però també petita galeria d’art?
No tant, no galeria, però sí un lloc on volem que la gent vegi les coses que treballem: l’arquitectura i també la fotografia. Els projectes arquitectònics es dilaten molt en el temps. L’arquitecte necessita –no soc l’únic és clar– alguna cosa que es materialitzi més ràpidament. Hi ha qui fa maquetes o disseny d’objectes domèstics, nosaltres, fotografia.  

?
Veiem una relació, entre convertir un plànol en una realitat o agafar la realitat i, fotografiant-la, passar-la a dos dimensions.

Novament, molta natura. 
Són els arbres de Santa Coloma de nit il·luminats només pels fanals de carretera. Podríem haver posat focus,  fanals decoratius, però volíem que fos real, que si tu vas amb el teu mòbil facis la mateixa foto. 

Jo, segur. Quina gràcia!
Hi ha el treball de recerca prèvia, de buscar el moment. Però busquem la bellesa real, la que està aquí, capturar-la. 

‘Ikebana’, la sèrie. I ens rep ja des de l’entrada a l’edifici, al portal. 
Volem que qualsevol que passi pel carrer estiri el cap i si li agrada, pugi a veure’ns. A banda, anirem canviant amb el pas de les estacions, amb un decalatge amb les reals: ara hi ha la primavera. 

Per què?
Volem reflectir el contrast entre estacions, que aquí a Andorra, al Pirineu, és tan marcat. 

I tothom és benvingut. 
Per apropar la cultura a la gent.