Edwin Álvarez ha fet un llarg trajecte, des de Veneçuela fins a Andorra. L’ha paït i li ha donat forma en ‘Un viaje poético’, que presenta en el marc de la Setmana de la Diversitat Cultural

Què podem dir sobre ‘Un viaje poético’?
És un llibre emmarcat en la idea que té l’home en la història quant a com viu un viatge de transició, de renéixer, un viatge filosòfic: tracta sobre aquestes etapes de l’home on comença a viure amb certa innocència i cau en un abisme d’angoixes existencials, fins que, a través del seu procés de reflexió, d’indagació, diguem que reneix en un ésser nou. 

Molt ‘nietzscheà’ tot plegat. 
Sí, sí, sí. El llibre està inspirat per poetes com Neruda, Borges i Benedetti, però també té certs tints filosòfics, i aquí hi podem afegir Nietzsche, Sartre, que són filòsofs existencialistes. 

Molt optimista no es presenta. 
Al final sí que hi ha optimisme, com en Camus, on al final del llibre El mite de Sísif hi veu que no és el càstig el que turmenta l’home, sinó que quan Sísif troba en el càstig una tasca que el fa sentir-se bé, sentir-se ple, el càstig deixa de ser-ho. 

Hi ha l’experiència personal. 
Sí, la de traslladar-me d’un continent a l’altre buscant nous horitzons. En aquest transitar i més de tretze anys d’escriptura, he passat per grans vicissituds que han canviat la meva perspectiva, la forma de veure el món. 

Vostè té formació en filosofia. 
Tinc formació com a docent, sí. 

Que no és la principal matèria que s’ensenya per aquí...
A l’Amèrica Llatina la filosofia s’imparteix molt, però a les universitats es polititza molt, s’utilitza de manera partidista. A Argentina o l’Uruguai potser s’hi veu de manera més àmplia, des d’un punt de vista més analèctic. Jo veig la filosofia des del punt de vista del lliure pensador, no em tanco en dogmes ni polítics ni filosòfics. 

Tornem al seu periple fins a arribar a Andorra?
Durant els meus quasi trenta-dos anys, la meva vida estava a Veneçuela. Però sempre tenia el somni molt clar, molt marcat, de viatjar a Europa. Era una prioritat: per oxigenar la imaginació, la creativitat... buscar altres muses. Venir a Andorra va ser una oportunitat que vam agafar. També vam estar als Països Baixos, França, Bèlgica... Espanya, naturalment. En aquest periple he buscat altres inspiracions per poder escriure, i d’aquests viatges van sortir vint dels seixanta poemes del llibre, escrits aquí, a Europa. 

A Andorra hi és des de fa un any. 
Vaig escriure-li un poema que es diu Andorra a primera vista, un joc de paraules amb amor a primera vista. El recitaré el dia de la presentació del llibre. És una mena de resum des del punt de vista estètic de què va representar Andorra per a mi el primer cop que la veia. 

Expliqui’ns-ho en prosa.  
La tranquil·litat, la seguretat i la cura, no sols civil –és a dir, els edificis, la neteja dels carrers...–, sinó també de la naturalesa, l’educació i el respecte... L’aire pur i l’aigua neta. Una síntesi de com s’ha de veure un país. 

Per cert, encara no hem dit quan i on es presentarà el llibre.  
Serà dijous vinent, a les vuit del vespre, en la sala d’exposicions La Institucional, al Parc Central. Serà un acte en el marc de la Setmana de la Diversitat Cultural. Andorra és un país que rep molts immigrants, entre els quals estic jo, un veneçolà que presenta aquest llibre.