La primera sessió de la taula centrada en les relacions internacionals i el desenclavament físic ha donat aquesta tarda a Sant Julià el tret de sortida als treballs de la iniciativa Andorra, reptes de futur, impulsada conjuntament pel Consell General, el Govern i els comuns, que busca dibuixar i analitzar els reptes als quals s'haurà d'afrontar el país a 25 anys vista per trobar-hi la millor resposta.
Aquesta primera sessió ha comptat amb les ponències del catedràtic de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Pere Vilanova, de l’historiador i investigador del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (Cidob), Emmanuel Comte, i del catedràtic de Transport i expert en mobilitat urbana i logística de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Robusté, que han fet una primera aproximació de com poden evolucionar les temàtiques abordades en els propers anys.
Així, i en l'àmbit de les relacions internacionals, els experts han coincidit a l'hora d'assenyalar que el que més convé a un estat petit com Andorra és apostar pel multilateralisme que és un model de relació amb els actors internacionals "menys intrusiu" i en el qual el país es pot sentir més còmode i protegit. Així, hi ha hagut també un consens generalitzat en que cal continuar el camí iniciat per exemple amb l'acord d'assocació amb la Unió Europea, si bé s'ha incidit també en la necessitat de mantenir les bones relacions amb els països veïns.
I és que malgrat l'aposta pel multilateralisme, que ha de "ser estratègic", els experts han incidit en que cal mantenir també "llaços i apostes bilaterals". En aquest sentit, Vilanova ha destacat que malgrat que els estats poden tenir avui en dia menys sobirania real "segueixen estan al centre de les relacions internacionals" ja que aquesta capacitat "no ha estat necessàriament substituïda per cap altre actor internacional". Així, per Vilanova els diferents organismes internacionals "són tributaris dels estats que en formen part i no a la inversa", ja que són els estats qui "les piloten quan cal".
Quant al desenclavament físic, la qüestió s'ha abordat des d'una perspectiva més gobal incidint més en la tendència creixent de parlar de la modalitat del transport, és a dir veure'l simplement com el trasllat d'un lloc a un altre independentment del mitjà utilitzat. Els experts sí han coincidit però en que cada vegada més es va cap a un transport sostenible i també en la importància de disposar d'una bona mobilitat urbana, ja que, per exemple en el cas del turisme, de res serveix mirar de facilitar la mobilitat per arribar al país si després, un cop aquí, no es poden moure.
En la seva intervenció, el catedràtic de Transport de la Uniiversitat Politècnica de Catalunya, Francesc Robusté, ha distingit entre la mobilitat obligada, aquella que és per anar a treballar o a estudiar, i la mobilitat no obligada, per a qualsevol altre motiu, i ha apuntat que la segona "és cada vegada més important". De fet, en societats desenvolupades "la mobilitat no obligada supera ja l'obligada", ha remarcat Robusté, que ha incidit en el desconeixement que hi ha respecte la mobilitat no obligada en contraposició a l'obligada, "molt més fàcil de determinar i modelitzar".
