L’avortament, les cues als aeroports, l’homologació de les titulacions acadèmiques, les polítiques d’immigració, el cost de l’aplicació de l’acord, el català, el prestador d’última instància... temàtiques d’algunes de les preguntes del públic encampadà, que també es demana: què hi guanya la UE?
La Valireta d’Encamp acollia aquest vespre la primera d’aquesta segona ronda de reunions públiques sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’objectiu: que el nivell d’informació que en tingui la població sigui “més homogeni”, segons el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba. També podria haver dit, desfer el cacau mental de la població al voltant de l’acord. Sort que el retard que s’experimentarà en l’aprovació –d’uns dos mesos respecte a les primeres previsions amb què treballava Andorra– i que posposarà el referèndum cap a mitjans de maig, “més o menys d’aquí a un any”, tal com ha reconegut el mateix Riba, també servirà per allargar la tasca de pedagogia que s’ha demostrat tan i tan necessària.
Les preguntes formulades pel públic, present o telemàtic, han posat de manifest que massa sovint es barregen peres i pomes, i en algun cas fins i tot alguna castanya. La primera pregunta demanava per la qüestió de l’avortament, i com quedaria amb vistes de l’acord. La resposta del cap de Govern, Xavier Espot: “hi ha qüestions que no abasta l’acord” i això “ho hem de resoldre internament”, trobant una solució que garanteixi l’equilibri entre “avançar en els drets de les dones” i “mantenir l’estructura institucional” del país, i en això es treballa, per despenalitzar l’avortament per a les dones i en un acompanyament que garanteixi el rescabalament del tractament per part de la CASS, especialment per a aquelles dones en una situació econòmica vulnerable.
Després s'ha donat pas a algunes preguntes que ja s’havien sentit en aquella reunió que al març va omplir el Centre de Congressos d’Andorra la Vella: als aeroports, farem cua amb els comunitaris o continuarem a la dels extracomunitaris? “Tindrem el dret de ser tractats com els seus nacionals”, responia Espot; s’homologaran els títols acadèmics? “No sempre serà automàtic, però sí més ràpid i àgil que avui”, contestava Riba; participarem dels programes de finançament? –cal triar bé en quins participar perquè comporta una inversió per part dels estats i cal calcular de quins es pot treure un major benefici–; i sobretot, els canvis en les polítiques migratòries i el manteniment dels alts nivells de seguretat que té el país –ja saben, les quotes a les quals obliga són cinc vegades menors a les autoritzacions atorgades l’any passat, es mantenen els controls de penals a tots els extracomunitaris i a comunitaris per a feines “sensibles” i se’n faran d’aleatoris a la resta; i el cost de l’aplicació de l’acord, que encara no tenim calculat però, atenció, “d’aquí a un mes tindrem una xifra aproximada”, segons ha avançat el secretari d’Estat.
Però també s'han sentit preguntes menys habituals: drets d’autor?, un cop s’incorpori el cabal, les obres d’artistes andorrans estaran igual de protegides que la resta; podrem parlar en català en els viatges oficials?, és una qüestió “vinculada a ser Estat membre” i en el seu dia ja es va valorar, i es continua valorant des del Govern, que això tindria “més inconvenients que avantatges”, però sí que s’impulsa la llengua i serà present en diversa normativa europea; quan seria necessari fer ús del prestador d’última instància?, doncs en un escenari de “col·lapse”, però accedir a un mecanisme així és necessari per a la supervivència del sector bancari andorrà “amb o sense acord”, i l’acord ajudarà a accedir-hi.
I les més interessants: diguin alguna part negativa de l’acord i què hi guanya la UE? Per a la primera: “Ja n’hem dit, però insistim”, deia Espot, el cost d’implementació, que tot i així serà “assumible” i els beneficis seran “superiors”, les renúncies en polítiques migratòries o que alguns productes no es podran continuar important o s’hauran de deixar de produir, com les cigarretes aromatitzades. Per a la segona: “hi guanya poc, hem de ser sincers”, manifestava el cap de Govern, recordant que és Andorra qui hi té més interès.