El Partit Socialdemòcrata és partidari que l’entrada en vigor de la cessió obligatòria dels pisos buits que preveu el projecte de llei per al creixement sostenible i del dret a l’habitatge entrin en vigor un any després de la data en què ho faci la resta de llei, un termini durant el qual “es podrà fer la tasca informativa i de contacte amb els propietaris sense que sigui des del minut zero”.

Així ho ha explicat avui la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, que acompanyada de la presidenta suplent, Susanna Vela i del conseller general del grup, Pere Baró, han exposat les principals de les 25 esmenes que la formació ha presentat a un text que, han insistir, no s’adiu amb el que “es va encarregar durant el debat monogràfic d’habitatge, sinó que és una llei de pegats”. En aquest sentit, Casal, que ha lamentat “l’oportunitat perduda”, ha defensat la necessitat “d’una reflexió profunda” que no s’ha fet i que “pel que sembla no hi ha intenció de fer” després que el cap de Govern assegurés que aquest text “és el full de ruta per a la legislatura”.

Tornant a l’ajornament de la cessió obligatòria dels pisos buits, Casal ha defensat la proposta, ja que aquesta opció ha de ser vista com un “mecanisme dissuasiu” i “no com una eina coercitiva”. A més, ha apuntat que abans d’arribar a la cessió forçosa hi ha tot una sèrie de passos i tràmits a fer, de manera que igualment “difícilment hi haurà cap cessió abans d’un any”.

Pel que fa al títol de la llei relatiu a la inversió estrangera, Baró ha explicat que la formació vol limitar encara més del que estableix el text els immobles que pot adquirir un inversor forà. Així, es proposa que la limitació a la inversió estrangera immobiliària s’apliqui a un pis, un apartament o un estudi, i no a dos com marca la llei, així com a dues places d’aparcament i a un traster per pis i no a tres com preveu el text entrar a tràmit per l’executiu. “No entenem que si es vol limitar la inversió estrangera es permeti més d’una adquisició”, ha apuntat el parlamentari socialdemòcrata, que ha explicat que també es demana que en les exempcions per a promocions urbanístiques foranes s’especifiqui que els lloguers han de ser a preu assequible. I en aquesta línia ha lamentat que el Govern es negui a veure que “el problema de l’habitatge que hi ha al país no és trobar un lloguer, ja que a 2.000 o 3.000 en trobarem segur, sinó que aquest sigui assequible”.

En l’àmbit fiscal, Baró ha destacat que “cal ser més valents a l’hora de taxar per evitar l’especulació en la inversió estrangera” i ha explicat que es proposa incrementar els coeficients correctors a l’hora de determinar el guany i la pèrdua de capital en les transmissions d’immobles generats durant un període de temps superior a sis anys, amb una graella que va de l’1 al 0,4 i no del 0,8 al 0,2 que preveu el text del Govern.

A la vegada, es dupliquen els percentatges de recàrrec previstos en funció del període transcorregut des de l’adquisició de l’immoble i la seva venda, i es fixa un tipus del 5% quan el període sigui superior a cinc anys però inferior a deu. I paral·lelament, es preveu duplicar les sancions previstes en cas d’infraccions.

D’altra banda, amb les esmenes el PS proposa la creació d’un sisè títol al projecte de llei amb la finalitat de modificar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Logtu) per tal que, de la mateixa manera que es fa amb d’altres equipaments i serveis, s’estableixi que, com a mínim, un 20% del sòl urbanitzable es destini al parc públic d’habitatge a preu assequible, sigui de compra o de lloguer, i que la reserva de sòl que es destini a habitatges de protecció pública no pugui ser inferior al 50% del total de reserva previst.

“La solució a llarg termini passa per ampliar aquests immobles i això s’ha de fer amb concertació amb les administracions i el sector privat” ha destacat Vela, que ha explicat que també es vol que sigui l’Institut Nacional de l’Habitatge i no el Govern el que fixi les condicions per determinar el preu dels pisos buits que es posaran al mercat de lloguer.

En relació amb els allotjaments turístics, Casal, que ha titllat els canvis sobre les condicions dels HUTs de “mesures de dubtosa qualificació jurídica” i ha expressat “dubtes” sobre la seva constitucionalitat, ha defensat que les autoritzacions que ja s’han atorgat no es vegin afectades en fer la renovació i se’ls considerin les condicions que tenien prèviament a l’entrada en vigor de la llei.

Quant a la modificació de la Llei qualificada d’immigració en relació amb la contractació de serveis d’una empresa estrangera, el PS planteja que la contractació fora quota sigui únicament “un recurs extraordinari” davant la impossibilitat de contractar empreses del país o que “respongui a l’interès general”.

Finalment, i recollint la proposta de la Coordinadora per a l’Habitatge Digne, els socialdemòcrates proposen afegir una nova disposició final al text per modificar la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges per tal d’establir tot un procés de control previ per part de l’Administració en aquells casos en què l’arrendador de l’habitatge el vulgui recuperar per a ús personal o a favor de familiars de fins a segon grau. Així, l’arrendador hauria de notificar a l’arrendatari aquesta situació tres mesos abans de la finalització del contracte, amb tots els justificants corresponents, i el llogater hauria de comunicar-ho al ministeri encarregat de l’Habitatge que, d’ofici, obriria una investigació per verificar la situació, investigació que hauria d’acabar abans de la finalització del contracte.