Recuperar la dignitat que es va perdre fa massa temps. Aquesta és la reivindicació dels sindicats amb motiu del Primer de Maig. Això passa per augmentar els salaris i les pensions, que estan congelats des de fa vuit anys, denuncien. “El rellotge està parat i cal que es torni a posar en marxa”, va dir el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, que va recordar la demanda feta al Govern d’incrementar els sous un 10% en quatre anys. Ubach va afegir que si durant la darrera Setmana Santa van entrar al país 160.000 vehicles, la facturació de les empreses també va créixer. Per això cal que aquesta recuperació de l’economia es vagi notant també a les butxaques dels treballadors.

Ubach també es va mostrar crític amb la reforma del Codi de relacions laborals i va remarcar que “nosaltres volem ser molt més ambiciosos”. A més es va referir a l’acostament a la Unió Europea indicant que “no es pot continuar avançant cap a Europa amb la bandera pirata” i per això va remarcar la necessitat d’entrar a formar part de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la ratificació dels articles signats de la Carta Social Europea. “Tot està a l’aire en l’àmbit social i el laboral, i això és vergonyós en un 1 de Maig del 2017.” A més, Ubach va retreure a l’executiu que no admeti que l’1 de Maig és un dia festiu i va insistir que, a diferència d’altres països on la gent surt al carrer per defensar els drets laborals, a Andorra això no és possible perquè tothom treballa.

La situació en què es troben els treballadors –“acollonits”, va dir el membre de Podem Joseba Imanol–, i la legislació laboral van centrar gran part de les ponències que van organitzar l’USdA, el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Podem i el PS amb motiu del Dia dels treballadors. El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, va coincidir que “a escala internacional ens trobem indefensos” perquè Andorra no forma part de l’OIT ni ha ratificat la Carta Social. També va destacar la falta de democràcia, tenint en compte que la majoria de la població no pot participar en les eleccions, i el segrest del poder judicial per part de l’oligarquia, al mateix temps que va reclamar l’adopció de sistemes d’arbitratge o conciliació en cas de conflicte en l’àmbit laboral, ja que els processos judicials són inassumibles per als assalariats. 

A l’últim, Fornieles es va mostrar molt crític amb el paper dels coprínceps. Del francès va dir que no actua de la mateixa forma quan es troba davant d’una reclamació de ciutadans francesos o andorrans, un fet que va qualificar  d’“irresponsabilitat política”. De l’episcopal va destacar que només li interessa mantenir els interessos de l’Església però la situació dels treballadors li importa poc i mira cap a un altre costat. “Si no vetllen per la nostra dignitat, per què tenim coprínceps? Que se’n vagin”, va dir.

Els representants de Podem també van criticar les pensions massa baixes i reclamen que per arribar al llindar de precarietat no s’hagi de percebre una ajuda social. “No volem caritat”, va dir Imanol, que també va rei­vindicar un increment salarial al mateix temps que va apel·lar tots els partits polítics a actuar per millorar les condicions socials. El seu company de partit Joan Seguí, per la seva banda, va defensar la necessitat que es mantinguin les vuit hores per al descans i les vuit hores per al lleure, un fet que no passa, ja que això comporta problemes de salut i de conciliació. 

A l’últim, la consellera general del PS Rosa Gili es va mostrar preocupada respecte de la modificació del Codi de relacions laborals, ja que és molt difícil tenir un retorn dels assalariats perquè no hi ha sindicats. “És una llei que planteja molts canvis i al davant no hi ha la part treballadors per defensar-se o dir la seva opinió”, va assenyalar. Va retreure a DA i LdA que rebutgessin la llei de llibertat sindical que van presentar al parlament i que estava encaminada a permetre des­envolupar el dret sindical com a “qualsevol país” de l’entorn i es va mostrar especialment crítica amb DA, que va assenyalar que “l’única cosa que els interessa és defensar l’empresari”, un fet que considera una “traïció” als treballadors que van creure en el seu discurs. També va defensar la necessitat d’adherir-se a l’OIT, una organització que “ens ha de permetre ser homologables en drets laborals”.