Espot esclata i carrega contra els opositors a l’acord amb la UE

L’acord d’associació amb la Unió Europea ha tornat a fer part del debat parlamentari. Es presentaven dues preguntes en relació amb aquest que van fer pujar el to del debat fins al punt que el cap de Govern, Xavier Espot, ha esclatat: “hi hauria d’haver una mica més d’intel·ligència en aquesta cambra”. L’estirabot, que després ha matisat assegurant que mai havia tingut intenció d’ofendre ningú i que responia a la pregunta específica llançada per la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, en relació amb la resposta que dona la intel·ligència artificial, creada per respondre dubtes sobre l’acord, sobre la política migratòria.

Per arribar aquí, primer ha hagut de respondre que no es podia comprometre a posar una data al referèndum perquè el text està pendent de possibles canvis que pugui fer el Consell de la Unió Europea i que tampoc es pot renegociar, quan el president de Concòrdia, Cerni Escalé, demanava suspendre la negociació i perquè portar a referèndum un acord que té “defectes evidents”. Sobre les demandes de reobrir la negociació de l’acord i les propostes fetes des de Concòrdia per millorar el text, el cap de Govern ha lamentat que haurien estat “més útils durant la negociació que ara”, però van rebutjar participar del pacte d’Estat.

Espot ha afirmat que “si les seves tesis prosperen [i es rebutgés l’acord], d’aquí a uns anys ens en penedirem tots plegats”, i ha recordat que no seria ell l’encarregat de gestionar un no a l’acord, que al seu parer comportaria conseqüències negatives per a  Andorra: “si ens planten un control sistemàtic a les fronteres és la fi de la nostra economia”, ha plantejat per referir-se a la possibilitat que s’ha obert per negociar una aplicació del reglament del control de fronteres de l’espai Schengen específica per a Andorra, possible, al seu parer, gràcies a la negociació de l’acord d’associació.

El cap de Govern també ha negat que l’acord impliqués l’acceptació i aplicació de normes que vagin en contra dels interessos d’Andorra i ha explicat que s’han negociat mecanismes perquè es puguin fer adaptacions i mesures “de pausa i salvaguarda”  que permeten que “deixem d’aplicar una norma que ens pot perjudicar”. A més, davant el temor expressat per Concòrdia i Andorra Endavant de perdre sobirania i especialment de cara al futur, Espot ha recordat que hi ha mecanismes d’extinció i que, “com qualsevol tractat internacional, és reversible”. A més, la cessió de sobirania és “temporal i revocable, i decidida pel poder sobirà andorrà”. A banda, ha recordat que es preveuen mecanismes per poder influir en la presa de decisions europea, encara que no es tingui poder de decisió, i això ja és més del que es té ara quan ja s’ha d’integrar normativa europea sense poder intervenir. Així mateix, i veient la “desconfiança cap al nostre interlocutor” que manifesten els opositors a l’acord, Espot ha apuntat que els interessos estan “alineats”, en una gran part al fet que Andorra està “enclavada” a la UE i “si les coses li van bé a Europa, a Andorra també”.

 

El to del debat ha sigut encès des d’un primer moment. En la primera pregunta, sobre l’obertura d’una nova quota d’autoritzacions d’immigració per a treballadors per compte propi, el conseller de Concòrdia, Pol Bartolomé, ha etzibat que el Govern està “fent d’Andorra un jardí per a inversors estrangers i convertint en un lloc irreconeixible per als andorrans. La crisi de l’habitatge l’heu provocat vosaltres”.

La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha estat l’encarregada de respondre. La nova quota s’obre perquè “no seria just ni ètic” que als que han iniciat el procés, i gastat els diners que comporta poder sol·licitar aquest permís d’immigració, ara “se’ls digui que no perquè no hi ha quota. Crearia inseguretat jurídica”. 

Ara bé, sí que hi haurà canvis, que s’introduiran amb la futura llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge per fer un “control més real i eficient” de l’establiment de nous inversors. A més, des del 2013 s’aprovaven quotes de 250 i ara s’ha “pres consciència” que calia “racionalitzar-ho” per “evitar la pressió demogràfica”, i la quota s’ha reduït a la meitat.

 

 

Des del Govern s'ha ofert mà estesa per treballar conjuntament amb l’oposició millores per al centre penitenciari i en relació amb la legislació laboral. Pel que fa a la presó, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, s'ha mostrat predisposada a treballar propostes que permetin reduir el temps d’aïllament dels presos a les seves cel·les i afavorir la reinserció a la societat. Ha estat, però, després d’un intens intercanvi de retrets al voltant del suïcidi d’un pres fa unes setmanes. Els socialdemòcrates han expressat “perplexitat” pel fet que “en menys d’una setmana es donava per tancar l’informe”. “Pensàvem que s’obriria una auditoria externa. Tothom ho esperava”, ha assegurat la consellera Susanna Vela. Molné, per la seva part, ha acusat els socialdemòcrates “d’instrumentalitzar un cas aïllat” per dir que s’està “maltractant i desatenent els interns”.

Pel que fa a les mesures per afavorir el diàleg i concertació socials, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha assegurat que la seva intenció és, un cop es disposi de les propostes fetes pels sindicats i la patronal, treballar-les també amb els grups parlamentaris.

Capacitat de càrrega
Tampoc ha faltat tensió en el debat sobre la necessitat de definir un estudi de capacitat de càrrega a nivell nacional. Mentre que el president de Concòrdia, Cerni Escalé, retreia al Govern no haver fet prou per aturar el creixement urbanístic, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, assenyalava que la competència és dels comuns, ja que és a través dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUP) que es pot limitar la construcció.

D’altra banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha informat a preguntes de la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que la inversió en matèria de digitalització s’ha “gairebé doblat” i que la meitat dels tràmits ja es poden fer de forma digital.