El sector bancari andorrà gaudeix d’una posició financera “sòlida”, amb grans capitals i un bon coixí de liquiditat. Malgrat això, la “seva mida”, especialment en comparació amb l’economia nacional i a les xarxes de seguretat existents, així com la seva exposició internacional, exigeixen “certa vigilància” i que el supervisor hagi de “romandre atent”.

Si més no, així ho apunta el Fons Monetari Internacional en l’informe anyal que fa sobre el Principat corresponent a l’exercici 2024, algunes de les conclusions del qual ja van ser avançades fa quinze dies pel titular de Finances, Ramon Lladós, i el sotsdirector de les oficines de l’FMI a Europa i cap de missió a Andorra, Rodolphe Blavy, en el qual s’assenyala que reforçar encara més la resiliència del sistema bancari durant els períodes de bons resultats “és adequat”.

En aquest sentit, i igual com ja havia apuntat en informes anteriors, el Fons Monetari Internacional avala el mecanisme equivalent al d’un prestador de darrera instància basat en les reserves internacionals que es va activar el 2022, que considera que permetria a l’Autoritat Financera Andorrana dotar de “liquiditat d’emergència” les entitats bancàries en un moment determinat, però insisteix en la “importància” que tots els instruments de supervisió disponibles “es complementin entre si”. Així, defensa que aquest mecanisme de prestador de darrera instància compti amb una supervisió “estreta i continua”, a la vegada que amb un “marc de resolució ben dissenyat” per garantir que els problemes crítics “s’identifiquin i s’abordin de forma primerenca”. I en aquesta línia remarca el coixí contracíclic establert per l’AFA el 2023, amb efectes a partir del 2024, i assegura que “va ser oportú per augmentar la resiliència del sistema bancari i la rendibilitat bancària”.

Així mateix, el Fons Monetari Internacional destaca que el panorama financer “canviant”, especialment pel que fa a la contínua expansió internacional de les entitats bancàries, així com l’establiment d’un possible Acord d’associació amb la Unió Europea suposa “oportunitat” i “reptes” per als bancs andorrans. D’aquesta manera, es recorda que les entitats han crescut a la UE, on a través de filials independents gestionen serveis de banca privada, i s’assegura que l’Acord d’associació “facilitaria aquesta expansió”, especialment quant al “negoci de gestió d’actius”.

Amb tot, des de l’FMI s’adverteix que a nivell nacional, l’acord amb la UE “té el potencial de crear un mercat intern més dinàmic”, si bé “també obrir Andorra a una major competència”. Per això, continua l’informe, “les autoritats han de treballar i col·laborar de forma estreta per tal que les entitats bancàries es preparin per a la transició i salvaguardin l’estabilitat financera”.

Previsions a la baixa
D’altra banda, i després de retocar ja a la baixa les previsions de creixement de l’economia en la darrera actualització de l’informe Perspectives Econòmiques Mundials, l’FMI confirma l’alentiment del creixement de l’economia andorrana, que després del 2,1% del 2024, baixaria fins a l’1,7% aquest any, a l’1,6% l’exercici 2026 i a l’1,5% els següents anys fins al 2030.

Pel que fa a la inflació, el Fons Monetari Internacional manté que la tendència deflacionista es mantindrà i s’anirà aproximant als nivells establerts com a meta pels bancs centrals, afavorida pel descens que s’espera dels preus de l’energia. Així, i després del 2,6% registrat el 2024, l’organisme preveu per a Andorra una inflació del 2% per a aquest any i de l’1,7% de cara al 2026 i els quatre posteriors exercicis fins al 2030.