“En la concessió de la Creu dels Set Braços a Albert Gelabert hi ha un homenatge particular cap a la persona que va ser síndic i conseller en moments decisius, però també un reconeixement col·lectiu cap a totes les persones que van participar d’aquell moment”. Així ho ha assegurat avui el síndic general, Carles Ensenyat, en l’acte de lliurament de la Creu dels Set Braços a un dels “impulsors” del procés constituent, una persona sense la qual “no es podria explicar el procés constituent, ja que al final tot comença quan ell dissol el Consell General que estava absolutament bloquejat”.

I és que Albert Gelabert, parlamentari des del 1979 al 1981 i del 1991 al 1993 i síndic general del 15 de febrer del 1991 al 5 d’abril del 1992, “va coincidir amb dos moments cabdals de la nostra història col·lectiva: la Reforma Institucional, culminada amb la creació del Govern el 1981, i, evidentment, el Procés Constituent”, ha recordat Ensenyat, que ha remarcat el pas de Gelabert de síndic a formar part de l’equip negociador i redactor de la Constitució, on va tenir “un paper destacat”. Un rol important en un moment on era indispensable “preservar l’especificitat històrica” però també “canviar”, i on persones com “el síndic Gelabert van saber trobar aquests equilibris”, ha rememorat Ensenyat, que ha assegurat que la visió i experiència del polític massanenc i de les persones que van formar part de la comissió constituent “són avui molt necessàries”.

Per la seva part, l’homenatjat, acompanyat per tota la seva família, ha agraït la condecoració i les paraules d’Ensenyat i ha recordar els seus mestres a l’escola d’Arinsal, Albert Puigoriol i Pere Canturri, com les persones que li van despertar l’interès per les coses públiques. En aquest sentit, Gelabert, que avui en dia encara és membre del Quart d’Arinsal, ha fet un repàs a la seva trajectòria política des que va ser escollit el 1975 al Comú de la Massana dos anys de cònsol i dos de conseller major, la seva entrada com a conseller general el 1979, quan un grup de parlamentaris el va anar a buscar el 1991 per substituir Josep Maria Beal com a síndic i tot el procés constituent.

Al final de l’acte, Gelabert, que en el seu parlament ha dit que segurament s’havia “equivocat en algunes decisions” si bé totes s’havien pres “pensant que era la millor per a Andorra”, ha admès que van ser “moments complexos” però  “que ha estat una experiència inoblidable”. 

Res a veure amb l’actualitat
Així mateix, l’exsíndic, el segon que ha rebut la distinció després que el juliol se li entregués a Francesc Cerqueda, ha volgut contradir aquells que comparen el procés constituent amb l’actual procés d’acostament a la Unió Europea, ja que “no té res a veure”. I en aquest sentit, Gelabert ha recordat que “en aquell moment la negociació era entre els elegits andorrans al Consell General i els coprínceps, per tant, com aquell que diu, tot quedava a casa” i ara, en canvi, “la situació és completament diferent, Europa és una varietat de formatges molt preocupant i ja veurem com acabarà”.

Gelabert, que ha lamentat també la “nebulosa” que hi ha amb el tema d’Europa, ha remarcat que en aquell moment “la unanimitat entre els consellers era total i amb els serveis del copríncep també” i que avui en dia “aquesta unanimitat sembla que fa aigües per tot arreu”.