Des de l’oposició, i especialment des de Concòrdia, que era qui defensava les dues proposicions de llei que tenien per objectiu frenar la problemàtica de l’habitatge per evitar l’especulació immobiliària recuperant l’impost de plusvàlua i incrementant el tipus de l’impost de transmissions patrimonials, i establint una moratòria temporal de l’atorgament de noves llicències urbanístiques, s'ha reclamat fer alguna cosa per “redreçar” la situació. “A l’abril ens deien que en tres setmanes entrarien el projecte de llei [per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge] i encara no l’hem vist. Entendran que amb aquesta dilació, quan empitjora el problema, nosaltres presentem la nostra proposta, evitem primer que el problema empitjori, activem les mesures més fàcils d’activar” per després adoptar altres mesures, defensava el cap de l’oposició, Cerni Escalé, en el debat de la proposició per modificar el marc fiscal. 

L’argument és similar a l’utilitzat pel conseller Pol Bartolomé, també de Concòrdia, per defensar la moratòria urbanística per un any: “L’objectiu és obrir un parèntesi per tenir una reflexió serena i pausada” al tomb de la modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 

I també s'han repetit els arguments dels diferents grups i del Govern en els dos debats. Des del Govern i la majoria de Demòcrates i Ciutadans Compromesos, als quals s'ha sumat el conseller no adscrit Víctor Pintos, es demanava paciència i es repetia que la llei òmnibus afronta de manera integral la problemàtica, entrarà molt pròximament a tràmit parlamentari i es treballarà conjuntament. Els “objectius són comuns”, deia el ministre de Finances, Ramon Lladós, que reiterava la “mà estesa” alhora que deia que fer una llei “parcial” és posar “pegats” que “no respondran el problema”. O s’hauria d’haver tingut en compte els comuns en fer la proposta de moratòria urbanística, segons el ministre Raül Ferré.

Des de les files socialdemòcrates, el conseller Pere Baró lamentava que “la gent no té on viure i sembla que s’estigui discutint qui es posa la medalla” i reclamava “un text que fa tres mesos que esperem”. I en aquesta línia, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, defensava que és igual de qui vingui la iniciativa, “l’important és que es faci”.

Totes dues proposicions han estat rebutjades amb els 10 vots a favor de l’oposició i els 17 en contra de la majoria.


Casal vol regular el CBD i que “ens hi trobem còmodes tots”
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha defensat en el debat de la proposició de llei presentada per Andorra Endavant amb l’objectiu de regular els productes de CBD –substància derivada del cànnabis– que “podem arribar a trobar un marc legal en què ens trobem còmodes tots”. Però el text presentat no ho seria. D’entrada, el Govern considera que és un text “força genèric” quan el sector requereix  una “bona definició” de conceptes i de sistemes de control, des del cultiu del cànnabis, la indústria que cal que es generi al voltant i tant la importació com l’exportació dels productes derivats i la seva comercialització. Per seguir, “no es pot afirmar que la substància sigui inòcua per a la salut” i no es pot “banalitzar”. Des d’Andorra Endavant s'ha demanat una “actualització” dels criteris del que es considera una droga, ja que tant des de les Nacions Unides com des de l’Organització Mundial de la Salut es reconeix que el CBD amb un contingut de THC  –la substància que sí que té efectes estupefaents– inferior al 0,3% “no es considera una droga”, ha defensat la consellera Noemí Amador. Per la seva banda, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, coincidia a assenyalar que l’OMS “conclou que el cannabidiol no sembla ser nociu ni comporta risc d’abús” i que, seguint les recomanacions del raonador del ciutadà, cal regular el sector i no prendre en consideració el text presentat per Andorra Endavant constitueix una “oportunitat perduda” per afrontar el debat. I en una línia similar, la consellera de Concòrdia Maria Àngels Aché també demanava treballar de manera conjunta la proposta.

Per part dels grups de la majoria, el president demòcrata, Jordi Jordana, situava el “llistó” en la protecció de la salut pública i deia compartir “l’interès de regular la matèria”, conjuntament i detalladament.

La proposició ha estat rebutjada una altra vegada amb els vots en contra de Demòcrates, Ciutadans Compromesos i Víctor Pintos.


Aprovada la nova Llei de protecció de dades
El Consell General ha aprovat per assentiment la nova Llei de protecció de dades, que s’ha treballat els últims mesos des de la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, i que ve a “homogeneïtzar” l’autoritat de control amb la resta d’organismes dependents del Consell General. Amb el nou text, els inspectors tindran estatut de funcionari i el cap serà escollit en el marc d’una convocatòria pública i haurà d’acreditar una formació específica. També s’estableixen supòsits per cessar la direcció, sempre greus i comptant amb el suport de dos terços de la cambra.

D’altra banda, el ple del Consell General també ha aprovat per assentiment la ratificació de dos nous convenis per evitar la doble imposició, amb Lituània i la república de Corea. En aquest punt, totes les formacions han encoratjat el Govern a continuar negociant altres convenis, especialment amb aquells països més propers i amb qui es mantinguin més relacions, com els de l’entorn “més immediat”, tal com han puntualitzat des de Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant.

En un altre ordre de coses, els consellers generals també han aprovat l’acord marc sobre cooperació sanitària transfronterera al qual s’ha arribat amb França, que ha de millorar l’accés a l’atenció sanitària tant dels andorrans com dels veïns de les poblacions frontereres. Igualment han aprovat l’adhesió a dos convenis internacionals de Viena, un sobre circulació viària i l’altre sobre senyalització viària, que entre d’altres coses permetran el reconeixement generalitzat i recíproc dels permisos de conduir, alhora que homogeneïtzen la senyalització internacionalment.