Els grups de la majoria parlamentària avalen la proposta de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’endarrerir la jubilació als 67 anys, de manera gradual a raó de tres mesos per any durant vuit anys, a la qual proposen com a alternativa poder-se jubilar després d’haver cotitzat un període de 42 anys. Així es va evidenciar ahir en la reunió de la comissió especial de seguiment de la CASS i per a la sostenibilitat de les pensions en què els tres grups que donen suport al Govern van presentar les propostes.

De fet, segons les fonts consultades, DA, Liberals i Ciutadans Compromesos van avalar les 14 mesures proposades per la parapública per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, si bé en algun cas amb algun matís i en espera de veure els càlculs d’impacte de la mesura en qüestió. Precisament, en aquest sentit, des de la majoria es va plantejar la contractació d’un actuari i es va instar l’oposició a suggerir-ne un segon per tal que entre els dos elaboressin un càlcul de l’impacte que suposa cada una de les mesures plantejades i de l’impacte que suposa no tirar-les endavant.

Tornant a les propostes concretes i encara en l’àmbit de l’edat de jubilació, des de la majoria, que vol que l’increment de dos anys del retir professional es traslladi a totes les edats actualment fixades al sector públic i al privat, es proposa la creació de mecanismes automàtics de revisió si la mitjana de l’esperança de vida durant els darrers cinc anys s’incrementa. Així mateix, s’avala passar l’edat per poder-se jubilar anticipadament dels 61 als 63 anys i que aquesta estigui lligada per llei a la de jubilació per si hi ha algun canvi que ho faci aquesta també automàticament.

D’altra banda, pel que fa a l’increment de quatre punts de la cotització de forma progressiva, a raó d’un punt per any durant quatre anys, la majoria planteja que aquest augment sigui assumit a parts iguals per empresaris i treballadors, és a dir dos punts cadascú, mentre que en el cas dels autònoms, s’aposta per valorar-ne l’impacte un cop estigui el projecte de llei que està redactant el departament d’Economia.

EDA, LA i CC, que veuen bé l’homologació de les bases de cotització per a treballadors ocasionals o per hores, són favorables a l’establiment de bases mínimes i màximes de cotització per a les quals plantegen dues opcions de càlcul. D’una banda, que la pensió màxima sigui igual a 2,5 vegades el llindar econòmic de cohesió social (LECS), el mateix topall quant a cotització, i que a partir de 2,5 LECS, i sense límit, els punts no es revaloritzin més del que s’ha aportat, retornant el capital en arribar a la jubilació. En l’altra opció es fixa també la pensió màxima en 2,5 vegades el LECS i es proposa que el topall de cotització sigui igual a 10 cops el LECS, tant per malaltia com per jubilació, i que el capital aportat entre la pensió màxima i el topall de 10 LECS sigui a benefici del Fons de Reserva de Jubilació en concepte de solidaritat i a benefici dels cotitzants amb salaris més baixos.

Quant a la proposta de substituir el sistema de punts per comptes individuals de cotització es demana que es calculi l’impacte per a menors de 40 anys i per a menors de 45, l’edat de tall indicada incialment per la CASS. Així mateix es proposa especificar que la revalorització anual de les pensions amb l’IPC es faria només si aquest és positiu i que les pensions de més de 2,5 LECS no s’actualitzin.

Al marge d’avalar les mesures elaborades per la CASS, els grups de la majoria van posar damunt la taula cinc propostes addicionals, si bé no totes encarades a la viabilitat econòmica del sistema de pensions. Concretament plantegen doblar els imports de les sancions que recull la Llei de la CASS, que consideren que són “massa baixos” i que comporten que a l’infractor li costi gairebé el mateix “pagar la sanció que regularitzar la situació”, i destinar-los íntegrament al fons de reserva  de les pensions.

Pel que fa a la proposta de compatibilitzar la pensió amb ingressos aportant una cotització de solidaritat del 8% del salari, es demana el càlcul sobre el 10%, mentre que als plans d’empresa obligatòria es posa sobre la taula la possibilitat que no s’hi aporti res des del Govern. Així mateix, es proposa un Servei d’inspecció “més fort i autònom”, seguint el model del Saig, per tal de garantir la racionalització dels recursos i evitar possibles abusos dels prestadors de serveis, dels assegurats i dels declarants, a la vegada que es planteja fer un estudi sobre la possible economia submergida que hi pugui haver al país, s’entén que “si n’hi ha arreu n’hi pot haver a Andorra”, per tal de, si és necessari, poder adoptar aquelles mesures coercitives i correctores que més escaiguin.

Pel que fa a les mesures sense un impacte directe en la viabilitat del sistema de pensions, els grups que donen suport al Govern proposen modificar el reglament del Consell General per què, seguint la línia del Pacte de Toledo espanyol, crear una comissió legislativa permanent anomenada “de seguiment de la CASS i de sostenibilitat de les pensions”, i que es creï una assignatura d’educació financera a les escoles.