És vox populi a la Seu, si no la constatació, sí la sospita que els patinets elèctrics són el vehicle amb què els camells estan imprimint eficiència i agilitat a la distribució del seu producte en l’època en què tot article es pot encarregar i rebre còmodament a casa. Amb aquesta presumpció al cap, el grup municipal de Junts per la Seu demana l’elaboració d’una ordenança que reguli l’ús d’aquests vehicles que, usos comercials a banda, comencen a ser també un problema per a vianants i altres vehicles. La demanda forma part de la desena de punts que inclou el pla de seguretat ciutadana proposat pel grup encapçalat per Jordi Fàbrega. Detecten un “deteriorament” en aquest aspecte i les seves iniciatives ajudarien a revertir-ho, consideren, en aquest sentit insisteixen en les places de policia municipal, que continuen pendents de convocar. ¿No els convenç el pla estratègic que l’equip de govern va encarregar a la Fundació Bosch i Gimpera, de la Universitat de Barcelona? No el coneixen, argumenten, no els l’han presentat i, de totes maneres, remarca el portaveu del grup “tenim més estudis que agents”. 

Així que la seva bateria de propostes comença precisament per aquí, per cobrir les 20 places que hauria de tenir la plantilla (actualment, hi ha 15 policies municipals) i la convocatòria es dilata des del 2023. Amb més efectius al carrer es podrà complir amb la promesa, reblen, de mantenir les patrulles mixtes (policia local i mossos). Un compromís de Compromís que, asseguren, no s’està complint. “O tu les has vist?”, pregunta Fàbrega, que presenta el pla en presència de Carme Espuga i Urgell Isus qui, en el seu vessant d’empresària, ha patit en carn pròpia els malfactors, i de manera reiterada. L’objectiu de Junts amb aquest pla és que les patrulles es vegin al carrer durant les 24 hores. 
Un altre dels punts que contempla el pla és instal·lar càmeres de vigilància a les entrades de la ciutat. Cap inconvenient per a la privacitat del ciutadà, asseguren, però garanteix que quan es produeix un fet delictiu la policia tingui més mitjans per trobar-ne els responsables. A les ciutats on s’ha implantat, defensen, l’índex de delictes s’ha reduït. Fins i tot tenint en compte que els autors no siguin forasters, sinó fills de la Seu, precisen. Quan se saben vigilats, és més fàcil que traslladin la seva activitat a una altra banda. 
Més control dels edificis okupats en els quals hi hagi constància (o presumpció) que s’hi està traficant amb drogues és una altra de les demandes. 

També reclamen la millora en la il·luminació general dels carrers. A l’avinguda Salòria és particularment deficient, assenyalen, com a la plaça Codina i Castellciutat, i el Camí Ral de Cerdanya, perquè “és patètic veure la gent que surt a les nou del vespre d’un partit il·luminant el terra amb els mòbils”, denuncia el portaveu juntaire. 

A banda d’aquestes actuacions concretes, els de Junts reclamen reunions més freqüents de la Junta de Seguretat Ciutadana, com ara que se celebrin cada tres mesos i que col·lectius particularment sensibles, com els comerciants, hi puguin tenir presència. 
Són totes, apunten, mesures que depenen directament de l’Ajuntament. No obstant això, consideren que altres surten de l’àmbit municipal, com l’increment de mossos o les mocions, presentades tant al Congrés a Madrid com al Parlament de Catalunya, per facilitar desocupacions delictives en 48 hores. No són d’àmbit municipal, però el consistori pot insistir a reclamar-les, reblen.