La convocatòria la firma el secretari general del Consell General: es tracta d’un “curs de formació específic” sobre, atenció, “com introduir la perspectiva de gènere en les funcions legislatives”. Està dirigit als “consellers i conselleres”, naturalment, a banda del personal del Parlament i dels assessors dels grups parlamentaris, tindrà lloc en una sessió única de cinc hores de durada el 12 de novembre i l’impartirà Mònica Gelambí, “assessora i consultora en polítiques de gènere”, llicenciada en Dret i en Ciències jurídiques i doctorada amb una tesi titulada Avaluació de les polítiques públiques des de la perspectiva de la teoria del gènere: una alternativa a la societat patriarcal.

Es tracta, segons la carta que han rebut consellers, treballadors i tècnics, d’“aprofundir en l’aplicació efectiva de les polítiques en matèria d’igualtat de tracte i de no-discriminació per raó de sexe”, i forma part del Pla d’igualtat del Consell General. Val a dir que la iniciativa va sortir, és clar, de l’Institut Andorrà de les Dones, recordin que el mes passat va presentar un Glossari per la igualtat i dies enrere, una campanya “perquè les empreses puguin incorporar la igualtat a la seva gestió”, i segueix la línia d’un seminari similar que la mateixa Gelambí ja ha impartit al Parlament de Catalunya.

La pregunta és naturalment quin serà el contingut d’aquest curs intensiu perquè els nostres legisladors elaborin en endavant les lleis amb la reglamentària “perspectiva de gènere”. Altíssima vocació que cal esperar que vagi molt més enllà del preceptiu desdoblament, que contra el criteri acadèmic de l’Institut d’Estudis Catalans i de lingüistes eminents com Carme Junyent ja practiquen habitualment, i sense necessitat de seminaris, els Molts Il·lustres consellers generals (i conselleres, és clar), els també Molt Il·lustres ministres (i ministras) i els honorables consellers de Comú (i conselleres, sí). En qualsevol cas, per introduir la “perspectiva de gènere” en les funcions legislatives, diu la nota, cal prèviament “entendre de què parlem quan fem referència a la perspectiva de gènere interseccional, aprendre a identificar les diferències i les desigualtats de gènere, entendre quan és pertinent realitzar l’anàlisi de gènere d’una norma, analitzar l’impacte d’una llei abans que entri en vigor, i proposar canvis o millores a partir de l’anàlisi de l’impacte de gènere.”

Als consellers (i conselleres) els espera una pluja conceptual només apta per a iniciats, perquè no és el mateix una “política d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes” que una “política transversal de gènere”, i hauran de saber de què parlem quan parlem de “treballar des d’una perspectiva de gènere interseccional”. Atenció a l’arsenal de concepte “clau” que cal dominar, perquè “moltes vegades es presten a confusió”: sexe-gènere, identitat de gènere, expressió de gènere, diferències de gènere, desigualtats de gènere, desigualtats estructurals de gènere, discriminacions indirectes i interseccionalitat. Poden sonar similars, però només ho semblen.

Tot el que precedeix és la teoria. Del que es tracta és que els consellers (i conselleres) ho posin a la pràctica a l’hora de legislar. Això també ho aprendran al seminari: com distingir una llei elaborada amb o sense perspectiva de gènere, avaluar la pertinença de gènere d’una iniciativa legislativa i assegurar que el text tingui una perspectiva de gènere abans de la promulgació.