El Nadal de 1914, en plena Gran Guerra, els bàndols en conflicte protagonitzaven una oficiosa treva en què “soldats alemanys i britànics van començar a intercanviar salutacions i nadales entre les seves trinxeres i, a vegades, la tensió es va reduir fins al punt que els soldats van sortir de les trinxeres per anar a parlar amb els seus enemics i intercanviar regals”. Amb aquesta introducció atacava el copríncep i arquebisbe, Joan-Enric Vives, el discurs que comporta la recepció anual a les autoritats andorranes. Acte en què enguany estava secundat pel coadjutor, Josep Lluís Serrano Pentinat. La introducció és adient per als bel·licosos temps que corren (i quins no ho han estat?), però bon preàmbul també per a l’advertència que més endavant endossaria als presents pel que fa al debat sobre l’acord d’associació amb la UE, un debat  que ha de ser “ampli, seriós i respectuós” i un debat “que eviti el perill d’una mirada basada simplement en interessos personals o partidaris a curt termini, que eviti una tensió o polarització innecessàries o excessives”. 
Advertència feta, també s’havia de satisfer la concurrència amb un copet a l’espatlla, i per això servia la qüestió de l’habitatge. Vives albira “un signe d’esperança en tots els esforços institucionals que es fan per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom, amb la construcció d’habitatge públic o la necessària regulació del mercat”. Tot i això, reclamava paciència (als afectats, la ciutadania no present, suposem), perquè les mesures trigaran a donar fruit, reconeixia.
És un dels problemes que Andorra comparteix amb “estats i territoris veïns”, amb què el Principat ha de “col·laborar estretament”. Com a exemple de cooperació, per què no?, pot servir el nou Centre de Salut Mental de l’Alt Pirineu en l’edifici del Seminari. Unes obres iniciades fa poc i per les quals Vives expressava “la meva alegria sincera”.
I com van entomar els responsables polítics la intervenció del copríncep episcopal? Acord “total” del síndic, Carles Enseñat, que recordava que ja el seu discurs el dia de Meritxell exhortava a fer un diàleg “des de la racionalitat”, així com a mantenir informada la població. Això pel que fa al debat sobre la UE. Sobre l’habitatge, el síndic hi afegia que la recerca de solucions ha de seguir “el 2025, el 2026, el 2027 i més endavant”.
Des de les files del “no” a l’acord s’expressava Carine Montaner, que si l’any anterior passava veloç davant la premsa sense comentar el discurs del copríncep, enguany s’hi esplaiava. Recordava que defensen i defensaran el no, però que  no suposa “un rebuig absolut”, precisava. 
I des de Concòrdia, Cerni Escalé reconeixia que “evidentment s’ha de respectar la seva perspectiva” i coincidia en el fet que “cal un debat ampli i de mirada llarga”.