“Alguns volen sentir coses dolentes, i jo no enganyaré l’audiència”. Són les paraules d’Espot davant el públic de Canillo que s'han interessat per l’acord d’associació amb la Unió Europea, tant per les oportunitats com per les amenaces que comporta, i que van preguntar per les multes però també pels impostos o el coprincipat.
“Alguns volen sentir coses dolentes, i jo no enganyaré l’audiència”. Així de contundent ha estat la resposta del cap de Govern, Xavier Espot, quan a l’auditori del Palau de Gel de Canillo algú ha demanat per un estudi complet de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats (DAFO) de l’acord d’associació amb la Unió Europea, i de passada ha deixat anar que fins al moment “només” se n’estan exposant les oportunitats. Espot, que ja havia valorat en una pregunta anterior que s’estan explicant els aspectes més negatius de l’acord i les cessions que ha fet Andorra (pèrdua del control sistemàtic d’antecedents penals per immigració, liberalització del mercat de telecomunicacions, que “ja voldríem poder mantenir el monopoli d’Andorra Telecom”, i la “càrrega” que suposarà per a la Funció Pública, amb la contractació d’una trentena més de professionals, entre d’altres), ha optat per reiterar que “tot el que fa referència a fiscalitat queda fora de l’àmbit d’aplicació de l’acord” i per tant no s’apujaran els impostos per aquest i si s’arriben a pujar serà per una decisió sobirana.
Però les preguntes del públic canillenc –segons el cònsol major, Jordi Alcobé, al voltant d’un 20% del cens omplia la sala– han reforçat Espot en la idea que “alguns volen sentir coses dolentes”. Les multes de trànsit arribaran més fàcilment? Doncs sí, hi ha una directiva europea sobre l’intercanvi d’informació de sancions. Però resulta que els estats veïns ja fa temps que “ens estan picant la cresta” en aquesta qüestió, ha revelat el cap de Govern, i han posat damunt la taula propostes de conveni que són “més restrictius” que la directiva. I per tant des de l’Executiu s’ha fet una mica l’andorrà (qui dia passa any empeny) en espera de tenir l’acord que també en aquesta qüestió serà més beneficiós per al país i al final “és inevitable” arribar a un acord amb els veïns, com ja s’ha vist amb d’altres qüestions.
Un altre preguntava què passaria si en el referèndum sortís guanyador el no i quin seria el rol dels coprínceps. Doncs els coprínceps “no perillen” i en tot cas a ells “els reconfortaria” que sortís el sí. Al final el que volen és que es prenguin bones decisions en pro de la prosperitat del país, ha defensat Espot. I “tampoc vindran els tancs per la frontera”, no s’entrarà en una dinàmica de represàlies per part dels països veïns. Però “hem de tocar de peus a terra” i si no volem associar-nos després no ens podrem queixar si se’ns apliquen les normes que s’apliquen a un Estat tercer i, per exemple, les franquícies a viatgers es redueixen, perquè ara les tenim tres vegades superiors que la resta d’estats tercers de la UE.
Per concloure, i després de constatar que cal redoblar els esforços per comunicar l’acord perquè com deia una canillenca, “la gent té por per desinformació”, Alcobé ha pres la paraula per destacar “l’interès de la gent de Canillo” per l’acord i resumir que “dir que sí a l’acord és una decisió molt poc arriscada per a Andorra”, doncs al sí ell li veu més oportunitats que riscos, i a la inversa al no. I per tant “jo votaré que sí”.