El 20 de març del 1824 es designava el primer representant a la Seu d’Urgell de la Policia General del Reino, germen de l’actual Cuerpo Nacional de Policia. A penes havien passat dos mesos d’ençà que a Madrid s’havia signat la Real Cédula que ordenava la creació del cos. El primer representant era José Ignacio Dalmau de Bagra. Aquestes dades les va exhumar d’entre l’embalum de papers que es custodiava a l’Arxiu Comarcal l’inspector Antonio Rodríguez Feijóo, com a part de la recerca per a un treball de màster. Però a l’historiador circumstancial li va quedar una espina clavada, un enigma per resoldre: posar cara i ulls a aquest Dalmau de Bagra. Ara ha aconseguit perfilar-lo i donar-li una biografia i ha descobert que aquell primer representant de la Policia General del Reino era doctor en dret, advocat i polític. Va ocupar el càrrec en dos períodes, des del març fins al novembre del 1824 i posteriorment, del juny del 1825 fins a l’any 1833. Aquestes dades les va exposar en el marc dels actes del bicentenari de la creació del cos, celebrades ahir amb una sèrie d’actes desenvolupats a la frontera hispanoandorrana i la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. En aquest recinte tenia lloc una taula rodona en el marc de la qual sortien a la llum les dades derivades de la recerca de Rodríguez Feijóo.
Així que, tornant a aquell primer sotsdelegat interí del nou cos policial a la capital alturgellenca, l’investigador ha pogut establir detalls com que la seva militància política carlista li va comportar un confinament i exili als anys 30 i 40 del segle XIX. Posteriorment, va exercir com a advocat i jutge de pau de la seva localitat de naixement, fins que a les eleccions generals del 8 de març del 1871 va ser elegit com a diputat pel districte electoral de la Seu d’Urgell.
Una altra dada destacada durant un acte que va comptar amb representació andorrana i referent en aquest cas a les relacions amb Andorra, va ser la delimitació de la línia fronterera el 1863. Així, els Tractats de Baiona de mitjans del segle XIX es van fer servir com a base per definir-la. Mentre, l’establiment del punt de control al pont sobre el riu Runer el 1962, suposava obrir una nova etapa, ja que aquestes tasques es feien anteriorment a la Seu d’Urgell. També destaca la signatura del Tractat de Bon Veïnatge i Col·laboració del 1993 i el Conveni de Col·laboració de l’any 2015.
Història a banda, i pel que fa als actes que ahir es van desenvolupar, van estar encapçalats pel director general del cos, Francisco Pardo, que va visitar els agents destinats a la frontera, a més de la unitat de documentació que hi ha a la Seu d’Urgell, on va descobrir una placa del 200 aniversari.
En aquestes instal·lacions, segons es va posar de manifest durant l’acte, s’han expedit més de 800 documents d’identitat, 2.750 passaports i més de 1.800 targetes d’identitat d’estrangers en el darrer any. Pardo va recordar que ja el 1824 es feien aquestes tasques a la capital alturgellenca, a més de crear els censos de població, expedir visats o concedir llicències d’ús d’armes, venda ambulant, caça i pesca, entre d’altres. La documentació històrica, per cert, configura una petita exposició a les mateixes dependències.