Un equip d’assistència sanitària treballarà “sempre que sigui possible” en els dispositius tipus I, amb un públic de fins a 1.000 persones, i “de manera obligatòria” en els dispositius tipus II i III, que són aquells que tenen més d’un miler de persones com a públic. Aquests darrers també hauran de disposar d’un desfibril·lador extern automatitzat. Així es desprèn de l’esborrany de reglament d’activitats o esdeveniments que el departament de Protecció Civil treballa amb comuns, policia, bombers, serveis de circulació i personal sanitari, a més de responsables d’alguns esdeveniments privats, en la seva versió del juliol passat i amb el qual es vol que “tothom se senti còmode”, explica el director de Protecció Civil, Cristian Pons. 

La Llei de Protecció Civil donava un termini màxim de dos anys al Govern per fer el desplegament reglamentari, que acabarà a principis d’agost, i malgrat la dificultat de la redacció del reglament d’esdeveniments, en la qual participen “molts interlocutors” que van fent suggeriments i observacions, “ja es tenen versions avançades”. I quan s’aprovi definitivament i sigui d’aplicació se serà un pèl més estricte que fins ara, però els criteris que hauran de complir els diferents esdeveniments “s’han establert analitzant la feina que hem anat fent aquests últims anys”, defensa Pons, que assegura que “el seguiment és molt acurat i es fa, encara que hi hagi aquest reglament”. I encara més, a l’hora de definir els criteris “no volíem ni perjudicar ni afavorir ningú”, de tal manera que les obligacions que establirà el futur reglament aniran en la línia del que ja s’està fent avui en dia.

Segons l’esborrany, quedaran subjectes al reglament “tots aquells actes culturals, esportius, d’oci o similars que per llur naturalesa, puntual o esporàdica, per la seva afluència, les seves característiques, el seu públic objectiu, l’indret on es realitzen, entre altres paràmetres, poden presentar raonablement un risc per a les persones”. I en quedarien fora els actes i celebracions de caràcter privat sense ànim de lucre, familiar o veïnal i que no comportin cap risc de seguretat per a les persones ni per a la integritat dels espais públics i la convivència, tampoc els que constitueixin exercici dels drets fonamentals de reunió i manifestació (“sempre que no pertorbin la circulació rodada del país i no comportin riscos per a tercers”), aquelles activitats que s’emmarquin en un calendari regular esportiu de competició i les festes tradicionals o activitats organitzades pels comuns sempre que no superin els llindars màxims d’assistència previstos pel mateix reglament en funció de l’espai on es desenvolupin.

Les obligacions
Per poder realitzar aquest tipus d’acte caldrà presentar una sol·licitud d’organització almenys 90 dies naturals abans de la seva celebració indicant les dades de l’organitzador, la tipologia d’acte, el risc i la vulnerabilitat, així com els participants i el públic previst. I 30 dies abans s’haurà d’adjuntar l’eina d’autoprotecció que pertoqui: fitxa bàsica d’informació, incloent-hi nom, breu presentació de l’acte, l’espai on es farà, les afectacions que es prevegi que pugui tenir, la identificació dels responsables i la informació relacionada amb el dispositiu preventiu intern adoptat; fitxa de seguretat, que també identificarà els riscos associats a l’acte i una organització mínima en cas d’emergència, i inclourà informació respecte a l’accessibilitat i les condicions d’evacuació; o el document d’autoprotecció, que requerirà un estudi més detallat per garantir unes condicions de seguretat i resposta en cas d’emergència, i que inclourà una anàlisi dels riscos, procediments d’actuació per a diferents situacions d’emergència, les condicions tècniques d’evacuació i un apartat específic de cartografia. Finalment, també s’haurà de disposar d’una cobertura asseguradora suficient.

Per altra banda, també caldrà disposar de personal de vigilància i de control d’accés i d’aforament. Així, quan l’acte es realitzi a l’interior de recintes, edificis o carpes, caldrà un vigilant de seguretat a cada porta d’accés, i n’hi haurà d’haver dels dos sexes, per controlar les persones i les seves bosses, a més d’un vigilant que controli les entrades i també un destinat al control de l’aforament “a menys de disposar d’un control automàtic”. I dins el recinte se n’haurà de tenir un mínim de dos per als esdeveniments d’entre 100 i 500 persones, de quatre vigilants fins a un aforament d’un miler de persones i a partir d’aquí s’haurà de comptar amb un vigilant suplementari per cada 500 persones.

Protecció Civil intervé en prop d’un centenar d’esdeveniments l’any
De moment, l’Administració està al cas de tots aquells actes que s’organitzen al país amb més d’un centenar de persones, tal com es preveu en la Llei de seguretat pública. “Ara bé, prestem atenció, actuem en aquells que són més grans, i això compta que són uns 80 o 90 l’any”, explica Pons. Són en aquests on s’intervé en l’organització prèvia, en les reunions de coordinació “per vetllar que l’acte s’acaba fent amb seguretat”. Entre aquest gairebé centenar d’esdeveniments s’hi compten concerts com el de David Guetta de diumenge vinent, el Mundial de BTT de finals d’agost i les passades Copes d’Europa d’esquí alpí, però també la cursa d’Illa Carlemany o la de la dona, la marxa Marc GG, el Campionat del Món de trial o la cursa Sant Silvestre.

En aquest sentit cal assenyalar que l’esborrany de reglament preveu que el departament de Protecció Civil pugui elaborar, en casos d’actes que siguin de “rellevància social o cultural” o que “requereixin una mobilització excepcional per part dels serveis de l’Administració”, un pla d’actuació específic, en col·laboració amb l’organitzador i els responsables dels serveis mobilitzats, sense que aquest document eximeixi l’organitzador de presentar els documents que pertoqui ni de les seves responsabilitats.