“Hi ha una cosa que està clara, si no fem res perquè canviï la situació, res canviarà”. Amb aquest contundent avís ha analitzat avui el raonador del ciutadà, Xavier Cañada, la problemàtica de l’habitatge de cara al 2027, any en què venceran les pròrrogues dels contractes de lloguer. En la seva compareixença a la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals del Consell General, amb una breu exposició de l’informe anual del 2023 –elaborat pel seu antecessor, Marc Vila– i només dues preguntes per part dels consellers generals, el raonador ha apuntat que el 63% de les queixes sobre habitatge que arriben a la institució són de ciutadans amb més de 20 anys de residència, i “això és preocupant”, ha lamentat.

El maig d’enguany no s’ha obert cap expedient sobre habitatge, tot i que a finals de l’any passat va haver-hi un repunt (33 al novembre), just abans d’aprovar-se la llei dels lloguers. “La lectura és parcialment satisfactòria, però alhora hem de ser conscients que hem posposat un problema latent que ara està adormit, però el 2027, si no hi ha res que canviï, tornarà a sorgir”, ha avisat Cañada. “Pot passar  que canviem alguna cosa internament o que hi hagi circumstàncies externes que ajudin, per exemple un decreixement de l’economia o un canvi de govern als països veïns que fessin més atractiva la residència a Espanya o França, poden passar moltes coses, però si no fem res, segur que no passarà res”, ha precisat.

Si ens aturem a les xifres del 2023, el total d’expedients que ha atès el raonador han augmentat un 18,5%, de 294 (2022) a 349 (2023). Guanya per golejada l’àmbit de l’habitatge, amb 219, 59 dels quals per incompliment del propietari respecte a la legislació vigent. En aquests casos, el propietari enviava una carta al llogater amb l’objectiu de fer-lo fora en un termini establert. A més, a banda del 63% d’afectats amb més de vint anys de residència, el 22% comptaven amb entre 10 i 20 anys d’estada permanent al país. Per nacionalitats, 44 eren espanyols, 38 andorrans i 32 portuguesos. Després de l’habitatge, el grup nombrós va ser el social, amb 39 expedients sobre subvencions, ajudes i pensions, i 28 de l’Administració general (renovació de residència o sancions). Per últim, les accions privades (23), per les quals l’afectat ha acudit a l’Administració i no ha trobat resposta i, a més, sovint el raonador està mancat de competències.

CASS i tributs milloren
Per un altre costat, la CASS i el departament de Tributs i Fronteres han estat dos dels focus de demandes ciutadanes els darrers mesos. En el primer cas, el raonador ha explicat que al principi d’enguany tenien molts expedients oberts, que encara en tenen, però que ara han disminuït. Els motius: s’han fet un parell de recomanacions que s’haurien atès, ja que hi ha hagut una comunicació fluïda amb el consell d’administració i la direcció de la parapública. “S’han assumit i ens consta que s’estan aplicant”, ha assegurat Cañada, tot i que no ha sabut detallar el contingut de les recomanacions. “Hi ha bona voluntat, però canviar macroestructures com la de la CASS no es fa d’un dia per l’altre”, ha reconegut. Així, la mancança principal és la dificultat de comprensió de les resolucions per part dels administrats per un excés de tecnicismes. “A l’Administració li falta més claredat, i de vegades una mica d’empatia i humanització”, ha lamentat.

En el cas de l’Agència Tributària, aquests dies hi ha hagut un “repunt” de queixes, amb la campanya de l’IRPF a ple rendiment. Segons Cañada, “hem pogut parlar amb la direcció i estem en vies de resoldre-ho, ja que s’han nomenat dues directores adjuntes i fa uns dies vam rebre explicacions”. El gruix de la queixa és que el ciutadà no rebria resposta i quan es rep, es rep tard.

Per últim, s'ha referit al cas dels treballadors peruans, del qual no en té notícies per part de la Fiscalia. Així, ha explicat que atenen alguns peruans però per reagrupament familiar i no per la casuística inicial. “No sabem si s’ha resolt, però si més no, ara no ens arriben casos”, ha assegurat.

Afloren casos d’abusos sexuals a menors
Gràcies al seminari sobre maltractament i abusos sexuals a menors i mitjans de comunicació celebrat el mes de maig, el raonador ha revelat que han aflorat casos, tot i que no ha precisat quants ni si havien arribat a la Justícia. “Per a nosaltres és una fita”, s'ha felicitat. D’altra banda, ha explicat que havien rebut una demanda d’un noi de 17 anys que es volia emancipar i volia conèixer els passos que havia de seguir.