"Ara s'exigeix una declaració de béns però no es fa pública i no cobreix els membres de la llar del parlamentari, la qual cosa és lamentable". Així de contundent es mostra el Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (Greco) en l’addenda al segon informe de conformitat corresponent al quart cicle d’avaluació d'Andorra, relativa a la prevenció de la corrupció dels parlamentaris, dels batlles i dels fiscals, un informe que, tot i posar de manifest que hi ha hagut un cert progrés en relació al que es va publicar el juny de l'any passat, cal "anar encara més enllà".

I és que tal com s'apunta en l'informe, Andorra ha implementat o tractat de manera satisfactòria nou de les tretze recomanacions de l'Informe d'avaluació de la quarta ronda, tres recomanacions encara s'han aplicat parcialment i una altra encara no s'ha implementat.

Així, i en relació a la prevenció de la corrupció dels parlamentaris, el Greco destaca el fet que ja estigui en vigor un codi de conducta, complementat per una guia destinada a facilitar-ne l'aplicació, així com que s’hagin definit els principis d'integritat aplicables als parlamentaris, introduït l'obligació de declarar els conflictes d'interessos, fins i tot durant el seu mandat, i que s’hagin organitzat els mecanismes destinats a garantir-ne l'aplicació efectiva com pot ser la formació de parlamentaris, la possibilitat de sol·licitar opinions confidencials, el control i les sancions. 

També es valora positivament la introducció de mesures encaminades a millorar la transparència del procés legislatiu, entre les quals remarca la plataforma de participació cívica en línia. Amb tot, els experts del Greco insisteixen en que les declaracions de béns dels parlamentaris han de ser públiques i que s'han de fer extensives als membres de la llar.

Quant a la prevenció de la corrupció de jutges i fiscals, el Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa valora que la modificació de la Llei de justícia estableixi la renovació automàtica del mandat dels jutges i magistrats, llevat dels casos de responsabilitat disciplinària. També destaca que s'hagin revisat els règims de responsabilitat disciplinària dels jutges i fiscals “per oferir més garanties processals, publicitat i transparència”. I també, que hi hagi formació per a jutges, magistrats i fiscals en matèria d'ètica i integritat, així com el fet que s'ha d'institucionalitzar el desenvolupament d'un sistema d'assessorament confidencial en qüestions ètiques. A la vegada, té en compte que les decisions d'acomiadament d'un fiscal s'hagin de prendre ara per escrit i hagin d'estar degudament motivades. 

Amb tot, i igual que en el cas dels parlamentaris, el Greco lamenta que malgrat aquests avenços “la composició del Consell Superior de Justícia no garanteixi una representació adequada dels membres del poder judicial elegits pels seus companys”, motiu pel qual continua considerant que aquesta recomanació no es compleix.

Sobre les formacions als jutges i magistrats relatives a ètica i integritat, valoren que malgrat que s’hagi adoptat un codi de conducta que integra l’organització de formacions i un comitè d’ètica, aquest encara no ha estat creat, motiu pel qual conclouen que aquesta recomanació resta parcialment completada.

Finalment, en relació a la prevenció de la corrupció dels fiscals, el Greco va recomanar que es continuï impartint periòdicament formació sobre diversos temes relacionats amb l'ètica i la integritat i que s'establís l'opció que els fiscals obtinguin assessorament confidencial sobre aquests temes en un marc permanent i institucional. Quant a la formació es considera que s'ha implementat, però no així amb la qüestió de l'assessorament. En aquest sentit, l'organisme apunta que el nou codi ètic judicial preveu aquest assessorament confidencial però remarca que "encara no és operatiu".

Des del Govern, en un comunicat es va celebrar que "se suma una nova recomanació positiva". I és que el primer informe de conformitat de la quarta avaluació, publicat el 2020, donava un resultat "globalment insatisfactori" ja que Andorra únicament complia amb tres de les tretze recomanacions, mentre tres es consideraven parcialment assolides i set pendents d'implementar. A l’informe intermedi (2021), el Principat complia amb cinc recomanacions, set parcialment i una no aplicada, mentre el segon informe (2023) va concloure que el país complia vuit de les tretze recomanacions, quatre parcialment i una no aplicada.

Per això, des de l'executiu es considera que el país "ha experimentat una evolució notablement favorable, passant de les tres recomanacions positives del primer informe a les nou actuals", i es destaca a més que amb l’adopció d’aquest addendum es posa fi al quart cicle d’avaluació respecte al Principat, "sent una mostra de la bona comunicació i la qualitat del diàleg entre el Govern i el Greco".

Tot i la finalització del procediment de compliment de la quarta ronda d'avaluació, des del Greco es demana a les autoritats andorranes que l'informin dels "avenços posteriors" en l'aplicació de les recomanacions pendents.