Dona vídua de 70 anys que viu sola. Paga 900 euros de lloguer i fa 20 anys que viu al mateix pis. Acudeix al raonador plorant. Per què? Fins l’any passat estava tranquil·la a casa seva però fa un any li envien una carta perquè marxi de l’habitatge. Des de la institució se li aconsella que s’aculli a la pròrroga i ho fa. I tot just aquests dies, la història es repeteix. Torna a rebre una altra carta dient que com que l’any passat havia dit que s’estaria un any més, ja havia passat el temps i ja podia marxar. Com aquest, hi ha d’altres casos de persones que reben aquesta mena de cartes “una mica malicioses, que conviden a marxar o fan dir al llogater alguna cosa que no ha dit”. El patiment continua i és un no viure, “una mena de coacció indirecta”. 

“Aquesta manera de tractar els llogaters em sembla plenament fora de lloc”. “Tothom intenta fer l’espavilat i això s’ha de tallar”. D’aquesta manera ha començat aquesta tarda el raonador del ciutadà, Marc Vila, la presentació de l’informe anual de la institució corresponent al 2021 davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals. El percentatge de casos per temes d’habitatge creix sense aturador i si l’any passat, tal com ja es va informar, el 31% de les consultes tenien l’habitatge com a principal motiu, amb 77 expedients oficials, el 2022 s’enfilen a prop del 50%. “La gent es troba amb angoixa existencial perquè no saben què passarà l’any que ve”, ha denunciat.

Segons ha exposat Vila, el problema de l’habitatge des del 2018 “es va aguditzant, es van acabant els pisos disponibles i no es veu que n’hi hagi en el futur immediat”, per tant “anirà a pitjor”. Això provoca que cada vegada hi hagi més casuístiques dificultoses i complicades, com ara el creixement dels intents de rescissió de contracte o bé els desnonaments dels quals s’ha informat els darrers temps i que només “són una part dels que hi ha”. I si els propietaris volen recuperar els pisos per a ús propi tenen el dret a fer-ho, però “on va la gent?”, s'ha preguntat, tenint en compte que els serveis socials diuen que abans els enviaven a pensions, però és que ara allà tampoc “no hi ha lloc”. I fora del país la situació també és difícil: “a la Seu hi havia pisos i ara no n’hi ha suficients”, ha assenyalat. D’aquí que Vila hagi fet una crida contundent: “s’ha de fer una inversió massiva i decidida en habitatge perquè no se n’ha fet suficient, ni prou ràpid ni prou intensa”. 

“L’habitatge és el principal problema de moltes famílies i va pujant” i afecta cada cop més la classe mitjana, va insistir. Per aquest motiu, ha aprofitat la seva compareixença per demandar “que tots els partits agafin més consciència i més valentia a l’hora d’atacar aquest tema”, ara que estem a les portes d’unes eleccions generals. Vila també ha advertit que tot i que les dades siguin bones a nivell de macroeconomia, “a nivell micro no”. Així, cal tenir en compte que les previsions d’inflació per a aquest any apunten al 5%. Per això considera que els salaris s’hauran de continuar apujant. I més tenint en compte que “la gent dedica més d’un 40% dels seus ingressos a l’habitatge quan totes les institucions internacionals diuen que més del 30% ja és molt”. Una dada que es desprèn de l’enquesta que incorpora l’informe del 2021 i que dibuixa el perfil de les persones que acudeixen al raonador afectades per aquesta problemàtica: dona d’entre 30 i 55 anys que viu a les parròquies centrals. En aquest sentit, la consellera socialdemòcrata Judith Salazar ha destacat la importància d’aquestes dades que permeten definir millor les polítiques públiques.

Les solucions
Partint de la premissa que les mesures adoptades fins ara per fer front a la problemàtica de l’habitatge són insuficients, a més de tornar a demanar la pròrroga de la congelació dels contractes, Vila ha defensat que “s’ha d’anar a buscar cada metre quadrat en desús i reconvertir-los en primeres residències”. Per això creu que l’Institut Nacional de l’Habitatge hauria d’estar dotat de més recursos econòmics i humans. I és que al seu parer, cal prioritzar l’habitatge per a les persones que viuen i treballen al país i desincentivar les segones i terceres residències així com evitar l’arribada de fons d’inversió. Una solució sobre la qual el conseller de Terceravia, Joan Carles Camp, s'ha mostrat en desacord, ja que creu que “la intervenció en l’habitatge foragita el petit inversor”. 

El raonador també ha volgut incidir en la necessitat de corresponsabilitzar els comuns a l’hora de trobar solucions i treballar de manera conjunta amb el Govern, donat que bona part dels ingressos que tenen “són de totxo”. Per tant, creu que una part d’aquests ingressos s’haurien de revertir a construir o bé a “identificar els metres quadrats buits”. Si a aquesta implicació decidida del Govern i els comuns s’hi afegeix la conscienciació i incentius de rendibilitat per als privats es  podran trobar vies de solució. “La manca d’habitatge degrada altres àmbits de la vida”, ha sentenciat Vila. I cal evitar que això passi, com també s’ha d’evitar que a un treballador que ho ha deixat tot al seu país i ha fet venir la seva família li tallin la llum i la calefacció perquè l’han acomiadat d’una feina que tenia associat un contracte de lloguer.   

CASS, prestacions i saig, els altres expedients
Les altes i baixes mèdiques “molt restrictives”, les disfuncions en les baixes de llarga durada i els desacords en les cobertures van ser els principals motius de consulta en relació amb la CASS, segons ha exposat avui el raonador del ciutadà, Marc Vila. En concret, el 2021 es van obrir fins a 25 expedients relacionats amb la CASS. Els barems per atorgar prestacions i la dificultat d’accés als ajuts “tot i la bona feina dels treballadors socials” van ser els motius més recurrents en els 48 expedients oberts per les prestacions socials. Pel que fa al saig, la manca de proporcionalitat en els percentatges embargats i les queixes pel tracte van motivar la majoria dels 11 procediments que es van seguir des de la institució.