Més d’una hora va durar ahir l’exposició del lletrat en argumentar el recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles que dona la raó al Govern perquè tiri endavant la nova llei de jubilació que afecta els policies i també els agents del cos penitenciari. Més de 60 persones secunden aquesta demanda, que ara denuncia que s’han vulnerat certs drets reconeguts a la Constitució.  En concret, denuncia que vulnera el dret a la llibertat individual i d’associació perquè, diuen, obliga els demandants a formar part de la nova llei, quan estaven regits per l’anterior. També diuen que vulnera el dret de la transparència i de la bona fe “perquè les relacions jurídiques anteriors han quedat traïdes”, va dir l’advocat. 
Les argumentacions d’aquest lletrat van ser secundades també per altres dos lletrats, que representaven altres funcionaris d’aquests cossos especials. Segons aquestes argumentacions, la sentència de primera instància els crea indefensió perquè ha refusat unes proves que havien demanat, com és un informe de simulacions de les pensions del Govern que demostrin que en l’anterior sistema  es cobrava menys o més. Aquesta indefensió també l’argumenten en el sentit que la sentència ha estat global per a tot el funcionariat,  quan ells consideren que hi ha set grups clarament diferenciats de policies i agents penitenciaris, i que critiquen que la solució aportada sigui per a tots en la mateixa sentència. “És un error greu”, va dir el lletrat, “ajuntar les 60 demandes presentades a la Batllia en una, quan hi ha com a mínim set grups clarament identificats”. Durant l’exposició,  va explicar els grups als quals es refereix, que són els policies que tenien complerts vint o més de vint anys de serveis, aquells que n’havien complert menys, però més de quinze, els de menys de quinze anys, aquells que ingressen després de la llei, o els que en tenen vint o més i es van jubilar abans de la llei “per por”, així com els agents penitenciaris, que es dividirien entre els d’abans i els de després de la llei. A tots, consideren que se’ls retallen “drets adquirits, consolidats i comprats”. I, segons el lletrat, la transitorietat que els aplica la nova llei és “una discriminació brutal”. 
Per altra banda, també consideren una indefensió perquè  des que es va presentar la demanda judicial fins que es va publicar al BOPA va passar un any, i ells creuen que si no s’hagués tardat tant l’adhesió a la demanda hauria estat més massiva. 
El recurs denuncia, entre d’altres, arbitrarietat a l’hora d’aplicar la nova llei per franges d’anys complerts de feina, també critiquen la inexistència d’un estudi econòmic per tractar els diferents grups amb condicions diferents. També, la inseguretat jurídica que, al parer d’aquesta part, genera aquestes “tàctiques jurídiques”, i fan referència a la jerarquia legislativa en què una llei ordinària qualificada modifica dues lleis especials. 
Finalment, una novetat en aquesta argumentació és que reclamen tant al Govern com al Consell General la responsabilitat patrimonial dels demandants, “d’allò que han perdut i també d’allò que han deixat de guanyar”, va comentar el lletrat. 
Per la seva banda, la resposta de l’advocada del Govern va durar pocs minuts i es va centrar a  negar que cap dels drets esmentats per la part recorrent es vulneraven. Que la nova llei de jubilacions responia, tal com el mateix Govern va argumentar,  a una nova situació econòmica, i que el mateix Constitucional també s’ha pronunciat sobre la retroactivitat de la llei i nega que aquesta segona instància al Superior hagi de tenir en compte unes proves que s’han rebutjat en primera instància. Segons la defensora del Govern, els funcionaris “mentre estan en actiu no consoliden cap dret”, i es regeixen per un règim estatutari, no contractual i, per tant, “no són drets adquirits, sinó expectatives.