“Quan l’escola desapareix, les desigualtats es fan més grans.” Ho diu Sheila González Motos, investigadora del departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i una de les responsables de l’enquesta sobre desigualtats d’aprenentatge en el confinament impulsada a Catalunya. Remarca que tots els estudis realitzats arreu del món per mesurar l’impacte del tancament de les escoles (ja sigui arran de pandèmies, guerra o vagues llargues) conclouen que hi ha una pèrdua d’aprenentatge malgrat haver disposat d’educació a distància. Però el més destacable és que aquesta pèrdua afecta de forma desigual els alumnes. 

La previsió davant del context actual, doncs, és que el tancament de les escoles arran de la Covid-19 farà créixer la distància entre els alumnes més vulnerables i els més acomodats. Així, no és tan preocupant que tots els alumnes perdin –són sis mesos d’un itinerari molt llarg en el qual podran recuperar aquest període– sinó aquestes desigualtats entre infants que s’estan fent grans i que són molt difícils de reduir, alerta.

L’aparició d’aquestes desigualtats està vinculada al tipus de família dels alumnes (que ara substitueix l’escola), i principalment a la seva classe social. González remarca que “si una família és molt activa a realitzar activitats i una altra no ho és, l’infant de la primera es veurà beneficiat, mentre que el de la segona, perjudicat”. Afegeix que els hàbits culturals i els usos del temps depenen en gran mesura de la classe social. I que uns usos del temps afavoreixen més l’aprenentatge i la socialització que d’altres. Això s’observa en l’enquesta que han realitzat. A banda de mostrar grans diferències de gènere (les mares acompanyen els fills a l’estudi el doble que els pares), el treball mostra que si bé durant el cicle infantil no hi ha gaires diferències de classe social i el 90% de les mares acompanya els infants, a l’ESO només ho fan el 48% de les que tenen estudis universitaris i el 35% de les que no tenen estudis universitaris. De les que no ho fan, les que tenen estudis universitaris, contesten que els fills no ho necessiten, mentre que una quarta part de les que tenen estudis obligatoris diuen que no tenen els coneixements. “Això és greu, perquè vol dir que una quarta part de l’alumnat no té suport malgrat necessitar-lo”, exposa. L’estudi també conclou que les famílies amb estudis universitaris dediquen més temps a llegir amb els fills, a fer esport, manualitats, música o idiomes, mentre que la resta es dediquen més als videojocs, programes de televisió i seguir propostes de xarxes socials. “Si durant el temps lliure llegeixes o fas manualitats, l’activitat està més en concordança amb allò que faries a l’escola, i per això la teva pèrdua és molt més baixa”, assenyala González.

També són importants les condicions de confinament i l’escletxa digital. No serà el mateix poder treballar en un espai propi que haver-lo de compartir, ni estar en un ambient agradable o amb una família conflictiva. O bé tenir un dispositiu informàtic per a cada membre de la família o haver de fer torns, a banda de saber-lo fer servir. En aquest sentit, l’experta exposa que quan la prioritat d’una família és poder menjar l’educació passa a un tercer o quart lloc, com també és molt difícil que els fills puguin tenir un aprenentatge normalitzat si els progenitors estan preocupats.

González també alerta dels riscos que suposa un retorn voluntari a les aules al juny. Afirma que als països on s’ha reobert de forma voluntària, com ara Alemanya o Noruega, les famílies vulnerables no hi han tornat. Una reticència que es basa en el fet que els adolescents de classes socials més baixes solen tenir més desafecció per l’escola, mentre que en els més petits no hi ha la necessitat dels progenitors, tenint en compte que la mare treballa en menor proporció a fora de casa. L’experta també defensa que s’hauria d’haver reforçat els casals d’estiu amb la presència escolar. Tornar a obrir les escoles (a jornada reduïda) durant les vacances estivals, ja que “tot el que és lleure és tan voluntari i tan de copagament que les famílies vulnerables no hi arriben”. 

I tenint en compte que la desigualtat provocada pel confinament “no es recupera per si sola”, González apunta que l’any que ve no es pot pretendre fer un curs normalitzat. Caldrà una diagnosi al setembre per saber on s’han de posar recursos (avaluar quina ha estat la pèrdua durant els sis mesos de desconnexió) i a partir d’aquí dotar els centres de més professorat, més lleure educatiu i més reforç escolar allà on sigui necessari. “Hauria de ser un curs d’acceleració i de reducció de la desigualtat”, assenyala González. En resum, el coronavirus ha fet descobrir a la societat que l’escola té altres funcions que l’aprenentatge. L’escola té altres valors com la socialització dels infants, la reducció de la desigualtat, i l’adquisició d’expectatives que potser a la família no es tenen, conclou.