La necessitat de més professionals al servei d’Urgències va ser una de les demandes que durant l’any passat es va posar més en relleu. Era, per exemple, una de les demandes de la branca sanitària de l’USdA, després d’un temps convuls al servei. D’aquí que el Govern aprovés una mena de pla de xoc per contractar una desena més de professionals per fer possible la ja assolida separació del SUM d’Urgències. 

I ara, com es troba en aquests moments el servei pel que fa als recursos humans? Doncs segons explica la seva cap, Ivette Ruiz, “la nostra plantilla orgànica està dissenyada perquè siguem 36 metges i a hores d’ara només en falten tres”. 

Així doncs, quan s’aconsegueixi completar la plantilla es podran assumir totes les tasques que estan distribuïdes. De tota manera, Ruiz remarca que això sempre pot canviar depenent de si altres unitats del SAAS amplien els serveis que donen a la població. La cap d’Urgències també especifica que cal tenir en compte que de “metges en tenim més perquè hi ha gent que està mitja jornada i d’altres que estan al 100%”.

A nivell d’infermeria i de personal tècnic en cures auxiliars d’infermeria “estem molt bé”. En aquest sentit, Ruiz assenyala que en relació amb la infermeria no cal patir, donat que hi ha l’escola al país mateix, a la Universitat d’Andorra.

“Costa fidelitzar”

Pel que fa precisament a la captació de professionals sanitaris per treballar al servei d’Urgències, la doctora Ruiz reconeix que costa fidelitzar els treballadors del servei. Considera que la posició del metge d’urgències no és fàcil. Creu que no es tracta només de la remuneració que es rep,  sinó “del lloc de treball que ocupes”. Un lloc que “no és fàcil”. Per què? Hi ha diversos factors, remarca. D’una banda, és un lloc on es veuen només uns  minuts de la vida del pacient, i moltes vegades en moments crítics. D’altra banda, s’han de prendre decisions ràpides. És per això que reivindica que la feina a Urgències “és molt exigent”. Una exigència que ve reforçada “perquè som un servei non-stop, els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia”.

Destaca que “la duresa de les guàrdies i l’exigència de la feina fa que no sigui tan fàcil trobar gent, gent que sigui bona”. A més, conjugar el treball en dies festius i a les nits amb la vida familiar “és molt difícil”. I els temps evolucionen i “el perfil del metge d’urgències està canviant una mica”. I també passa a Andorra, d’aquí que ara hi hagi moltes més mitges jornades,  perquè la gent “compagina treballar en algun altre lloc i venir aquí a l’hospital a fer guàrdies”.

Així les coses, Ivette Ruiz exposa que la meitat dels facultatius que treballen al servei ho fan a mitja jornada,  i remarca que “són gent molt potent i ens interessa no perdre’ls”. Per tot plegat, creu  que l’important és tenir “una plantilla fidel, una plantilla que sàpiga com és la idiosincràsia del país, com va la nostra sanitat i que quan n’han après no marxin”.

El servei, aen espera de l’ampliació de l’hospital
Urgències espera ser un dels serveis afectats positivament quan es faci l’ampliació de l’hospital. Així hi confia la seva cap, Ivette Ruiz, tot i que remarca que treballen amb els espais que tenen, reestructurant-los i adaptant-los. Ruiz reconeix que el servei “se’ns fa petit” perquè la població creix i cada vegada hi ha gent més gran amb el que això suposa d’atenció a patologies més complexes. En contraposició, però, els boxs no han crescut.  Ara bé, amb l’augment de la plantilla el que s’ha aconseguit és que els pacients estiguin menys temps al servei, ja sigui perquè se’ls doni d’alta o perquè ingressin a planta. Convindria, però, tenir uns boxs per a atenció immediata i uns altres per als pacients que requereixen estar més temps en observació, remarca Ruiz. I això és el que es preveu assolir amb l’ampliació de l’hospital.