La Universitat d’Andorra està treballant per impulsar un “institut que aglutini els estudis i la investigació en salut i tecnologia” i fer així un pas endavant en l’àmbit de la recerca, un dels aspectes que des del centre es volen potenciar.

Així ho ha avançat avui el rector de l’UdA, Juli Minoves, en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2024-2025, curs que arrenca amb 682 estudiants de diploma professional avançat, bàtxelor, màster i doctorat, set més respecte als 675 que es van comptabilitzar el curs passat.

Minoves, que ha admès que s’està “molt a l’inici” i que “no hi ha res concret”, ha explicat que la idea és que l’institut abordi “les qüestions de prevenció de la salut” i que serveixi per “anticipar una mica”. En aquest sentit, ha recordat que durant la pandèmia es va crear el laboratori nacional d’epidemiologia per fer front a una emergència i que ara el que es voldria “és que tinguéssim un institut que estigués preparat de cara al futur”. Sense descartar que en un futur precisament aquest laboratori pogués ser assumit per la Universitat, el rector ha destacat que es vol anar “més enllà de l’epidemiologia, ja que voldríem fer recerca en qüestions de longevitat o de prevenció”.

Així mateix, Minoves, que ha assegurat que a l’UdA “tenim una investigació bastant forta”, ha relatat que dilluns va tenir lloc una reunió dels investigadors del centre amb la doctora en enginyeria bioquímica i fundadora dels laboratoris Althea Technologies a Califòrnia, l’andorrana Magda Marquet, encarregada avui de pronunciar la lliçó inaugural del curs i a qui el rector ha lliurat la medalla de la Universitat, una trobada “molt fructífera on va haver-hi un intercanvi d’idees sobre les línies de recerca en què estem en aquest moment i cap a on volem anar”. I en aquesta línia ha revelat que Marquet s’havia posat “a disposició del que puguem necessitar” de cara a tirar endavant aquest projecte d’institut.

Residència universitària
Minoves ha aprofitat la seva intervenció per incidir en la necessitat de poder disposar d’una residència universitària que pogués acollir estudiants de fora i del país però també professors visitants, peça “clau per poder tirar endavant la internacionalització” del centre.

Sobre aquesta qüestió, el titular de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha apuntat que des del ministeri se n’està parlant amb la Universitat i amb el Comú de Sant Julià de Lòria i ha destacat que “hi ha els espais de l’hotel Pol i estem valorant que, almenys una part, es pugui dedicar a residència d’ús universitari”. Així mateix, Baró ha manifestat que “el Comú hi té molt interès, la Universitat també, i el ministeri també”, de manera que “això ha de sortir ben aviat”.

D’altra banda, i en relació amb el futur de l’UdA, Baró ha apuntat que “no calen grans canvis ni salts quantitatius”, sinó que “cal anar millorant i progressant qualitativament de manera regular”. Així, s'ha felicitat que “els graus i màsters estan molt consolidats”, si bé no ha tancat la porta a poder oferir noves titulacions o reformular-ne alguna de les existents en funció de la “demanda dels estudiants si volen optar per diferents branques d’estudi”. I ha apostat per “continuar amb la línia de títols propis i de connexió amb la realitat andorrana”.

Precisament, sobre aquest lligam amb el país també en n'ha parlat el cap de Govern, Xavier Espot, en la seva intervenció, on ha defensat la importància que l’UdA “estableixi més i millors sinergies amb empreses del país, que integri la transició ecològica i digital com un fet natural, que potenciï la seva internacionalització i col·laboració amb altres centres superiors”.

Noves formacions
Des de l’UdA es treballa també per poder oferir noves formacions, ja sigui cursos d’extensió universitària o diplomatures compartides amb universitats veïnes. I una de les primeres propostes que es vol tirar endavant és una formació en Unió Europea, ja que l’acostament d’Andorra a la UE fa que cada vegada hi hagi més professionals que “necessitaran una formació més forta en aquest àmbit”, com ha apuntat Minoves, que ha avançat que es començarà amb una formació generalista i que posteriorment se’n faran de més especialitzades.

L’acte d’inici del nou curs ha acabat amb el lliurament dels títols corresponents a les persones, 113, que han completat els estudis el curs 2023-2024, que corresponen a la 34a promoció de l’UdA.


Les obres a l’antiga fàbrica Reig, abans de fi de curs

Els treballs per condicionar els espais de l’antiga fàbrica Reig s’iniciaran abans que acabi el curs escolar, segons ha explicat el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que ha detallat que “s’està acabant la fase tècnica pre inici dels treballs”. Baró ha recordat que el nou rector de la Universitat va estar en contacte amb els equips tècnics que han desenvolupat el projecte i que va plantejar la necessitat de fer-hi algunes modificacions, propostes de canvis que es van traslladar també al Govern i que es van acceptar de tirar endavant, ja que suposen una “millora dels espais” i “ni encareixen ni endarrereixen el projecte”.

El rector de l’UdA, Juli Minoves, ha destacat la importància de poder aprofitar els metres quadrats de l’antiga fàbrica Reig, edifici que confia que “es pugui utilitzar aviat”, perquè “no tenim espai per a tots els estudiants i també tot el que són simulacions d’infermeria necessita més espais”. I en aquest sentit, ha revelat que en determinats estudis s’havia hagut de tancar la matriculació d’alumnes “abans del que voldríem” per aquesta manca d’espai.