Cases en runes, víctimes de l’abandó durant dècades, amb propietaris que no volen o no tenen els mitjans per rehabilitar-les, proliferen per la major part dels pobles pirinencs. D’altra banda, ja se sap, una munió de persones es troba amb problemes seriosos per trobar un habitatge. Els dos problemes podrien convertir-se en una solució, es devia dir el conseller comarcal i regidor socialista d’Alàs Jordi Nadal que, en el vessant de ment pensant i després de converses amb actors previsiblement interessats i empresaris del sector, va presentar una idea a la Diputació de Lleida: per què no facilitar als propietaris la neteja d’aquestes finques i, al seu lloc, instal·lar cases prefabricades que podrien entrar al mercat de lloguer? L’avantatge principal, que estan ubicades en nuclis urbans i per tant compten ja amb tots els serveis, així que, segons la visió de Nadal, “en pocs mesos poden posar-se al mercat de lloguer cases que te les deixen amb els llenços posats”. 

La iniciativa, puntualitza el seu ideòleg, dista de propostes similars, com la que es podria impulsar a Andorra, en què es plasmaria en unes poques cases a cada poble, res de poblats de prefabricades que suposin un negoci sucós. “Això no ho podem fer, no podem posar un bloc de dos-cents pisos a Cerc, posem per cas, perquè els pobles estan limitats pels serveis que poden oferir, molt en particular, per l’aigua que poden subministrar”, puntualitza. 

Ara bé, admet, si la idea és “senzilla de pensar, és cert que resulta més difícil d’implementar”, especialment perquè es tractaria de facilitar al màxim els tràmits burocràtics, fins i tot els econòmics, als propietaris. Per això compta que un dels actors principals hagi de ser la Diputació. En principi, assegura, l’Administració provincial ha rebut la iniciativa amb els braços oberts i s’hi hauria posat mans a l’obra per dissenyar-la amb tots els ets i uts. “Ho he estat treballant amb l’Agustí Jiménez, vicepresident de la Diputació, que ho va entendre de seguida; fins i tot va dir que al seu poble, Torre Serona, que està a quatre quilòmetres de Lleida, hi ha unes quantes cases d’aquestes quasi ensorrades”.

Un altre dels possibles còmplices, apunta Nadal, és el Consorci de Fabricació d’Habitatges Industrial, amb qui van entrar en contacte a través del Josep Anton Vila, exgerent del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

El primer pas, i el més fàcil, és netejar les parcel·les de les estructures ruïnoses en què s’han convertit les antigues edificacions. Això rai, ve a dir,  un cop es compta amb l’acord amb els propietaris. A ells se’ls hauria, però, de facilitar tota la tramitació burocràtica al llarg del projecte. De fet, considera Nadal, en molts casos els llarguíssims, farragosos i sovint cars tràmits és la causa precisament que es prefereixi deixar caure la casa que fer-se’n càrrec. La inversió necessària n’és l’altra, per descomptat. Aquí el conseller i regidor també té clar que les administracions haurien d’establir línies d’ajut i facilitats per al finançament, com una línia . O bé fer-se’n càrrec directament a canvi de la cessió per un temps determinat per posar l’habitatge al mercat de lloguer. Les condicions, és clar, formen part dels serrells que tot el projecte ha d’acabar tancant. Res inabordable, considera Nadal, entusiasmat amb la seva idea.

“A mi tot aquest procés d’abandó m’ha tocat viure’l de prop, perquè a casa teníem el transport de la llet de Tuixent a la Seu i veies com molta d’aquella gent abandonaven la casa i al cap d’uns anys la casa era terra”. I ara “rodant per aquestes muntanyes, veig que hi ha molts pobles que tenen moltes cases que estan a terra. Les bigues, tot ple d’argelagues, tot tirat per allà i, a més a més, si ho pensem bé, allò és un bé escàs perquè estan en terreny urbà”.

El projecte possibilitarà l’arribada de nous veïns als pobles: “tres famílies a un poble, a l’altre n’hi aniran quatre, perquè si volem que la gent torni als pobles, o es quedi als pobles, hi ha una cosa fonamental que necessita la gent, que és una casa”. 

La pota fonamental del projecte, naturalment, són els propietaris dels terrenys. Nadal assegura que ha fet una prospectiva oficiosa i ha trobat una bona rebuda. “N’hi ha qui han dit ‘Si feu això et regalo la parcel·la’. No l’hi pots acceptar perquè no saps a qui l’ha de regalar, naturalment”. Entre els possibles proveïdors “hi ha tota una casuística, des de gent gran a herències entre hereus que no s’han entès o gent que està fora”. En canvi, “nosaltres busquem el finançament, busquem el projecte, li busquem el llogater, el posem en un sistema de lloguer assegurat i vostè d’aquí a 10 anys, d’aquí a uns ho tindrà pagat”.