Des de l’òptica del feminisme i a partir de la seva experiència professional, la periodista Maricel Chavarría ha ofert avui la seva visió sobre el llenguatge inclusiu que tan de moda està últimament, amb una escassa presència de públic a l’Espai Caldes d’Escaldes-Engordany, la majoria dones, però també homes. Certament no ha fet la típica aproximació a la qüestió, sinó que de seguida ha captat l’atenció dels assistents, sobretot perquè s'ha ajudat sovint d’exemples, que sempre ho fa tot plegat més entenedor que no pas la teoria.

Tot i això, ha cridat l’atenció que, tot i que era una xerrada en català, la conferenciant s'ha referit en tot moment a l’autoritat normativa del castellà, la RAE, i no a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i també que es referís a institucions espanyoles per posar exemples, com el Congrés dels Diputats, en lloc d’andorranes, com ara el Consell General.

Fet aquest apunt, la seva teoria és que llenguatge inclusiu, no, i llenguatge no sexista, sí. “No és que el rebutgi, sinó que fa la sensació que estem desviant l’atenció de les dones, amb la incorporació dels no binaris, transgèneres o altres a partir de la teoria que els sexes no existeixen, sinó que cadascú és del sexe que l’instint li diu que és, i això posa en escac la lluita feminista de les dones”.

A partir del rebuig frontal al masculí genèric, hem de dir tots i totes? No, diu, perquè tenim tothom. En lloc de metges, podem dir personal o cos mèdic o en lloc d’hostesses, auxiliars de vol. D’aquesta manera, sembla que calgui dir dues paraules en lloc d’una per dir el mateix. “Al contrari –assegura–, estic a favor de fer servir una sola paraula que englobi; per exemple, es pot dir professorat, funcionariat, la humanitat o la direcció, hi ha moltes maneres”.

Amb aquesta fórmula, s’ha de pensar abans de parlar en lloc de dir el que es pensa? Segons la conferenciant, “si estàs una estona, al final acabaràs dient el que penses, s’ha de fer l’esforç perquè val la pena, ja que les experiències masculines no són universals, i el llenguatge està per explicar experiències, i si ho continuem fent així només explicarem experiències masculines”.

Aquestes experiències masculines del llenguatge sexista que, segons ella, “s’arrossega des de fa segles, amb la divisió de rols socials segons si has nascut home o dona, amb un rol subsidiari que se li ha adjudicat a la dona i que es reflecteix en el llenguatge”, de manera que el no sexista “serveix per no evocar les dones a una situació de subordinació. Si som el 50% de la societat, no veig perquè no hi hem de ser en el lèxic”. A més, “es diu que les llengües romàniques tenen arrel masculina i d’aquí se’n deriva una de femenina, però l’arrel és lèxica i d’aquí se’n deriva el morfema masculí i femení”. Massa coses per a un vespre, pensem-hi.