Amb l’empresa Sumar treballant en temps de pròrroga i sense veure cap solució a la vista ni rebre’n gaire informació, es planyen les treballadores familiars del SAD o SAED, com es va rebatejar. Manifesten novament els seus neguits: no saben quin serà el seu futur laboral, no saben si es remunicipalitzarà el servei com desitgen. “Per part nostra només direm que el Consell Comarcal i l’Ajuntament de la Seu estem treballant colze a colze i de forma intensa per a trobar la millor solució”, respon la presidenta del CCAU, Josefina Lladós, per afegir que “a les treballadores ja els vam dir que quan la decisió estigui presa se’ls comunicarà” i que “amb Sumar hi ha el compromís de continuar fins a la nova prestació i hi ha reunions tècniques de seguiment periòdiques”, conclou.

Menys concís es mostra Jordi Nadal, portaveu del grup de Compromís al CCAU. El gerent, juntament amb tècnics de l’Ajuntament de la Seu, s’està ocupant de recollir totes les dades que es necessiten per elaborar un estudi de costis i, amb aquest a la mà, es prendrà una decisió. Incideix en el que fa unes setmanes exposava l’alcalde, Joan Barrera, en aquestes mateixes pàgines, tot i que ell semblava veure els terminis més propers. El problema, d’entrada, és que “el sistema de finançament del servei [per part de la Generalitat] no està pensat per a comarques com la nostra”, puntualitza Nadal. 

Deu minuts a Tuixent?
Què vol dir? Doncs, a tall d’exemple, que es contempla un lapse de temps entre domicili i domicili de deu minuts perquè les treballadores es desplacin. “I ja em direu com s’arriba des de la Seu a Tuixent en deu minuts”, ironitza. 
Nadal s’ha mostrat sempre partidari d’assumir el SAD des del Capau, “jo crec que s’ha de fer, això de la remunicipalització”, insisteix. Però més enllà de la declaració de principis, reconeix que apareixen “molts problemes per posar-ho en pràctica” i que això, sense llençar la tovallola de moment, alenteix el camí. “Sumar no va ser la panacea i és difícil arribar a acords amb Junts, que sempre semblen més proclius a lliurar els serveis a empreses externes”, hi afegeix, “i privatitzar no és el nostre camí”, proclama. Amb tot, admet problemes de finançament en el servei, però no per manca de diners −s’han hagut de tornar 100.000 euros, insisteix− sinó pel model en si mateix. Escombra cap a casa i, naturalment, confia que els canvis a la Generalitat aplanin el camí o, dit a la seva manera, “esperem que arribi algú que ens escolti”. 

Pel que fa a les preocupacions expressades per les treballadores −amb Sumar, dèiem, en temps de descompte−, que es queixen d’una falta d’organització que “degrada” el servei, els envia el missatge que cal temps per trobar una bona resolució i que no dubtin que s’escoltarà la seva veu, “comptem amb la seva experiència, i si veuen indecisió o lentitud, tenen tot el dret a fer-nos un toc”, contemporitza, “però que sàpiguen que s’hi està treballant”. Privatitzar, les tranquil·litza, “no és la idea ni l’esperit” de la solució que busquen. Amb tot, matisa, l’estudi econòmic serà determinant, “però també hem d’avaluar altres qüestions, com si el servei arriba a tothom que el necessita, perquè veiem que hi ha un índex baix, que la gent no el demana” tant com seria previsible.  

Qui, per experiència professional i per haver estat vicepresidenta del CCAU, coneix bé l’entrellat del servei és la cap de files del grup d’ERC, Carme Lostao. És ella qui adverteix que s’hi donen les condicions d’una “tempesta perfecta”, en un “servei complicat per les característiques del servei en si mateix”, que s’ha de gestionar en una comarca de població envellida i dispersa i des d’una Administració pública que té un finançament “finalista”. 

Les idees i la 'realpolitik'
S’està fent l’estudi econòmic −que ja s’havia fet quan es va optar per Sumar, puntualitza− per veure què diuen ara els números. I tot i que en el terreny de les idees l’aposta és sempre pel que és públic, “tampoc no és just assumir-ho si costa tres vegades més, no oblidem que són diners de tots”.  Hi veu un altre condicionant: la gestió d’un servei des de l’Administració pública sempre resulta “encarcarat”, menys operatiu. “Què fem si necessitem cobrir una plaça d’un dia per l’altre?”, pregunta. Deixant de banda que per a la plantilla pot suposar passar per un procés de contractació pública, sempre farragós. 

Lostao entén els neguits de les treballadores, però matisa algunes coses, com que parlin de “degradació” del servei, “quan precisament surt endavant per la seva gran implicació i els usuaris estan contents” o que qüestionin les decisions que prenen els tècnics de serveis socials a l’hora de derivar usuaris cap a la prestació econòmica vinculada. 

En tot cas, defensa que Sumar no era tan mala opció −la decisió es va prendre quan ERC governava el Consell amb Junts− i adverteix que, sigui quin sigui el camí que s’agafi a partir d’ara “s’haurà de pensar molt bé”. 

Gisela Sellés, per la seva banda, defensa que “la CUP volem la gestió directa, pública, en aquest servei i en d’altres”. No hi ha en el seu ideari “ni empreses públiques ni privades i sempre demanem que es gestioni des de l’Administració”. Irrenunciable? Reconeix que s’ha d’esperar l’estudi de viabilitat econòmica. La realpolitik té el seu pes.