Dit de manera poc elegant, però molt gràfica, les treballadores del SAD estan convençudes que l’empresa Sumar està aplicant aquell dita de “para lo que me queda en el convento” i que, expressada ja fa temps la seva voluntat de marxar de l’Alt Urgell i en una pròrroga que s’allarga indesitjadament, s’està “deixant degradar” el servei. De qui és la responsabilitat? Aquí apunten directament qui encapçala Consell Comarcal i Ajuntament de la Seu: Josefina Lladós i Joan Barrera, que haurien d’haver trobat ja una fórmula per substituir l’empresa, “però aquí no veiem que surti cap licitació, ni se’ns informa de res, ni tan sols l’alcalde ens contesta ja els correus”, es queixen les treballadores i el Sindicat SAD que els dona suport. Davant aquesta manca de resolució la plantilla se sent, “a banda de desemparada”, convençuda que està “defensant el servei en quasi absoluta solitud”. 

En aquest context, apunten encara cap a una altra dada que consideren gravíssima: que el 84% dels nous usuaris en el transcurs de l’últim any han estat derivats cap a la prestació econòmica vinculada, és a dir, a rebre l’atenció d’una empresa privada. En xifres absolutes, sols tres dels dinou nou casos han estat assumits pel servei públic. Aquesta és una qüestió que van plantejar a Lladós, que els va respondre, per escrit, que “no és cert que els professionals de l’EBAS (equip bàsic d’atenció social) derivin serveis a empreses privades, sinó que és l’usuari qui decideix quina és la prestació que més s’adiu a les seves circumstàncies. I si escull una prestació vinculada lligada a SAD i aquesta s’ofereix per empreses privades, i la tria, es fa constar en el Pla Individual d’Atenció de l’usuari”.

No obstant això, des del sindicat es posa en solfa aquesta explicació i qüestionen que la Llei de dependència no ofereix aquesta diguem-ne llibertat d’elecció a l’usuari, sinó que determina que l’opció de derivar cap a un servei privat està contemplada “quan no és possible l’atenció per part d’un servei públic”. Com pot ser que no es pugui assumir, pregunten des del sindicat, quan hi ha alguna treballadora de Sumar contractada per cinc hores setmanals? I la majoria, per vint.  

A què es refereixen amb la “degradació” del servei? Parlen de “descurança”, de qüestions com que en un any ja hagin canviat cinc cops de coordinadora tècnica, que les treballadores familiars acaben assumint tasques que no els pertoquen, a banda d’aspectes laborals que van des de problemes amb les planificacions dels horaris o les remuneracions a falta de responsables que assumeixin la resolució de problemes de tota mena, incloent-hi els que poden afectar els usuaris. 

Enviades les seves reclamacions a Sumar, van rebre una resposta per escrit en què reconeixen el problema “de comptar amb una coordinació estable”, mentre que es comprometen a resoldre o donen per resoltes altres qüestions. Les treballadores insisteixen a recordar que l’empresa treballa en una pròrroga forçosa: el contracte obliga a quedar-se mentre una altra no assumeixi el servei, i creuen que només s’hi estan posant pegats.