Mònica Duran acaba de ser escollida presidenta del Col·legi d’Infermeres i Llevadores i exposa que el principal repte que té la nova junta és aconseguir que es reguli la professió com a pas previ per tirar endavant altres projectes, com la introducció de les especialitats.

Reivindica que el rol de la infermera ha de ser reconegut tant pel sector sanitari com per la societat i volen potenciar la investigació i la recerca.

Vostè ha estat escollida presidenta del col·legi. ¿Què l’ha motivat a presentar-se i quins són els objectius de la junta que encapçala?
Ja fa un temps que estic al Col·legi d’Infermeres i ara havia arribat el moment de fer el relleu i escollir una nova junta, i continuo, però ara com a presidenta. El que volem és fer-hi participar les noves infermeres perquè s’impliquin en el col·legi.

¿Quins objectius us marqueu?
Bàsicament passen per intentar lluitar per la professió, sobretot perquè es reguli. Tenim una regulació de l’any 1980, que està totalment obsoleta i no s’adiu amb la realitat, amb la qualificació professional actual, i el que intentem és canviar-la.
Vam entregar un nou document al ministeri de Salut i Benestar el passat mes de juliol i en aquest nou document es determina quin és el rol de la infermera i la figura de la infermera especialista, ja que ara per ara les especialitats no estan reconegudes. Marca també quines són les competències de la infermera i els seus àmbits d’actuació: en els camps assistencial, d’investigació, recerca o docència, que són els camps bàsics de la
professió.

¿El fet que la normativa actual sigui del 1980 i que la professió hagi evolucionat al llarg d’aquests anys quins problemes comporta?
El que caldria és regular, donar més pes al que és la professió de la infermera, perquè, per exemple, hi ha actes d’infermeria que no estan reconeguts per la CASS. Per exemple, en atenció primària, a una persona que va  a fer-se controls de la tensió la infermera no només li pren la tensió, sinó que és capaç de fer una avaluació de la situació de l’estat general d’aquella persona, indagant els seus hàbits alimentaris, l’exercici que fa, si pren tòxics… i a més se l’informa, se li donen unes pautes d’actuació. És a dir, fem molt més que un senzill control de la tensió, fem recomanacions i valoracions de l’estat de salut. I això no es valora i ha de canviar.

Potser es tracta d’una professió desconeguda per la societat…
Sí, totalment desconeguda, i hi ha molts àmbits d’actuació que aquí a Andorra no estan explotats. Per exemple, a altres països les infermeres estan a les escoles, a les empreses grans..., és a dir, fan altres actuacions i treballen en altres àmbits.

¿Quins àmbits creieu que es podrien desenvolupar a Andorra?
Es tracta d’un canvi de política sanitària. Ara el ministeri de Salut treballa per veure què és el que tenim i avaluar què és el que ens fa falta en matèria sanitària. Penso que aquesta regulació serà positiva. Cal fixar les competències de cadascú i un dels objectius que tenim, també des del col·legi, és que tothom estigui col·legiat. També cal un treball en aquest sentit, i que el col·legi sigui el que pugui regular les competències de la professió.

Abans ha comentat que havíeu entregat el document de regulació al juliol. ¿Quines expectatives teniu?
Ara esperem que ens donin una resposta des del ministeri amb les seves observacions, i a partir d’aquest punt poder continuar treballant-hi. El que passa és que ens han dit que no comptéssim que això pogués estar enllestit abans del 2013. Suposo que és perquè hi ha coses, altres lleis i altres assumptes, que són més urgents.

Pel que fa a la reforma sanitària ¿se us està tenint en compte? ¿Us han demanat la vostra opinió?
En les diferents reunions que hem tingut amb el ministeri hem fet incidència en la importància que hi hagi una infermera per poder donar el punt de vista del col·lectiu en la reforma sanitària. Estem satisfets perquè al consell assessor hi ha una infermera i creiem que s’ha de fer un treball important, perquè la figura de la infermera té un pes específic en la sanitat del país, perquè pot actuar en un àmbit delegat pel metge però també té un rol propi. I aquest rol propi és el que falta explotar una mica i que sigui reconegut per la població, pel ministeri i pels companys d’altres àmbits sanitaris.

Pel que fa al volum d’efectius amb què compta el col·lectiu, ¿són suficients per atendre les necessitats actuals?
Som al voltant de 300 infermeres al país i en tenim 150 de col·legiades. En temps de crisi la veritat és que tothom intenta gestionar els recursos que té sense augmentar els recursos humans. El que és interessant és que ara es reordenin els serveis i que les infermeres tinguin les eines necessàries per poder treballar més eficientment. Per exemple, l’estació clínica d’infermeria és una eina molt útil per a nosaltres.
Crec que la qüestió no és tant que falten efectius com que cal gestionar bé els serveis i els recursos i utilitzar els protocols escaients. Caldria canviar algun d’aquests protocols, modificar la manera de treballar. En aquest sentit l’estació clínica és molt interessant perquè permet tenir unes dades, optimitzar recursos. Així, utilitzar les TIC ens permetrà gestionar més bé els recursos. També seria interessant obrir els professionals a altres àmbits, com la gent gran o l’escola.

¿Quines especialitats es podrien incloure a Andorra?
Hi ha coses a fer. A Espanya, per exemple, encara no sabem ben bé com acabarà definint-se i a més cal destacar que els estudis estan configurats de manera diferent d’altres països, com poden ser França o fins i tot Andorra. El més important, però, és regular la professió, això és la mare dels ous, per poder preparar més coses, com les especialitats, o obrir altres camins per a la professió. Però primer s’ha de regular la infermeria.

¿Quina col·laboració hi ha amb la Universitat d’Andorra per a la formació?
Hi ha els estudis d’infermeria i sí que s’intenten fer altres formacions. El que passa és que, com que no hi ha una massa molt important de destinataris, sovint per una qüestió econòmica no els surt a compte fer determinades formacions. Ara es fan, per exemple, postgraus cada dos anys, però t’has d’esperar que passi aquest temps per poder-los fer. La veritat és que la formació és important i seria interessant obrir-la a altres camps.

Dins la vostra voluntat de donar a conèixer la professió aquest any heu organitzat diferents actes amb motiu de la diada de la infermeria...
Per exemple, és el primer cop que hem celebrat la diada de la llevadora. Ara al país tenim nou llevadores d’aquí i tenen ganes de fer coses, de donar-se a conèixer. Reclamen una consulta de llevadora, el paper de la figura de la llevadora com a referència. Tenen tot un rol en la preparació del part, però també després, en els primers controls de la mare i del nadó, i són allà per les consultes que puguin sorgir. Però aquest no és l’únic camp en què poden actuar, també poden atendre, entre altres, dones en l’edat de la menopausa...

¿S’ha de fer feina, per tant, per regular la figura de la llevadora?
Ja està regulada, però el cert és que aquesta figura s’ha d’actualitzar. El que és necessari és reconèixer els actes que pot fer una llevadora.

És a dir, ¿el problema és que hi ha actes que no estan
reconeguts?
Hi ha un històric al darrere, maneres de treballar... i ara és el moment de fer les modificacions necessàries. Tenim energia i nosaltres ja hem posat el nostre gra de sorra per a la regulació. Ara toca als polítics legislar, complir amb la seva part.

En la diada de la infermeria heu fet molt d’èmfasi en el paper de la infermera en l’àmbit de la investigació...
El nostre objectiu és intentar motivar la investigació, animar les infermeres a fer investigació i recerca. Fa falta fomentar la investigació, no tenir por i
fomentar-la.

Finalment, ¿quin impacte pot tenir l’obertura econòmica en la vostra professió?
Abans de l’obertura del nostre sector cal la regulació. Cal que quedi clar què es pot fer i què no i que els actes d’infermeria estiguin reconeguts. Crec que l’obertura no ens ha de perjudicar i fins i tot podria servir perquè les infermeres fessin servir el seu potencial. S’haurà de veure, però, com ho volen gestionar i com es fa l’acreditació dels professionals.
Amb la llei que nosaltres hem entrat, el col·legi hauria de poder acreditar els professionals, avaluar quins coneixements han de tenir, quins estudis, etcètera. A més, la professió anirà canviant amb la introducció de les especialitats.