Si van tenir la sort de sobreviure a l’adolescència als primers anys 80, segur que recorden (i amb un somriure d’orella a orella) la serie Cosmos, que cada dijous a l’hora de sopar reunia tota la família al voltant de la televisió i ens deixava de pedra amb les seves teories sobre l’origen de tot plegat, l’evolució, la possibilitat de vida extraterrestre i el contingut dels discos d’or amb sons i imatges de la vida terrestre que es van incloure a les sondes Voyager per si de cas alguna vegada arribaven a mans d’una civilització alienígena. Possibilitat més que remota, sigui dit de passada, perquè l’estrella que tenim més a la vora, Proxima Centauri, es troba a 4 anys llum i les Voyager –que es van enlairar al 1977– trigaran 40.000 anyets de res a arribar-hi. Ja podem anar esperant.
Per a un xaval de 12 anys i en un univers catòdic on només existien dues cadenes, la Primera i la UHF, tot allò era fascinant. I era el que ens explicava Sagan d’una forma com ningú abans o després ho ha fet. Si en parlem avui i aquí és perquè segur que el bon Carl estaria encantant amb el programa de la 40a edició de la Universitat d’Estiu i de Tardor, sota el lema La humanitat i l’evolució de la vida i que tindrà lloc del 16 al 24 de setembre al Centre de Congressos de la capital. De fet, sembla concebut per un algun d’aquells xavals –avui adult ben entrat en la maduresa– que  es quedava enganxat davant de la tele les nits de dijous d’aquell 1982.

Es tracta, diu el minsitre d’Educació, Ladislau Baró, de reflexionar sobre com els avenços tecnològics de l’últim decenni, especialment en àmbits com la genòmica i la Intel·ligencia Artificial, obliguen a replantejar l’origen de la humanitat com a espècie, la nostra relació amb el medi ambient, el que entenem per condició humana i les possibiitats que en planetes del Sistema Solar –pensin en Mart, en Venus i en les llunes de Saturn– es donin les condicions adequades perquè la vida hi sigui possible. Per dir-ho en les paraules del ministre, l’objectiu és donar resposta a quatre preguntes que marcaran el futur de la humanitat al segle XXI: d’on venim i quin lloc ocupem en l’evolució de les espècies, a la llum de les revelacions de la genètica? Com ens hem de comportar amb el nostre entorn per evitar el col·lapse del planeta? Com seran els humans del futur? Quines son les condicions per a la vida a l’univers?
Per il·lustrar-nos, la Universitat ha convidat quatre eminències, cadascuna en el seu camp: per començar, el paleontropòleg José Maria Bermúdez de Castro, codiretor de les excavacions d’Atapuerca, que exercirà de moderador i que impartirà la ponència inaugural, Claus essencials de l’evolucio humana (16 de setembre); l’antropòloga Frédèrique Chlous, presidenta del comitè científic de l’Agència Francesa de la Biodiversitat, amb La humanitat davant dels límits del planeta (17 de setembre); Salvador Macip, expert en medecina mol·lecular, malalties degeneratives i envelliment, que reflexionarà sobre el transhumanisme a Les innovacions tecnològiques i la condició humana (23 de setembre), i l’astrobiòleg Carlos Briones, autor de ¿Estamos solos? En busca de otras vidas en el cosmos, amb Humanitat i univers: paràmetres per a la vida i l’exploració (24 de setembre):
T’hi apuntes, Carl?