No són pacífics molins de vent, sinó autèntics gegants, contra els quals s’enfronta el mercat de la Seu d’Urgell. L’objectiu de l’Ajuntament és revitalitzar-lo, i per aconseguir-lo estan esmerçant esforços, començant per redreçar la part de gestió i tota la burocràcia al voltant i reforçar el personal tècnic, explica la regidora de Promoció Econòmica, Gemma Tó. El pas immediat serà condicionar-lo i dotar-lo de millors serveis per als comerciants -58 s’hi instal·len actualment-, atreure’n més per diversificar l’oferta i, finalment, publicitar “un mercat digne”.
“El mercat ja no està pansit, o ho estava però ja no ho estarà”, ens contradiu la regidora. “Quan vaig arribar a la regidoria em vaig trobar que el departament de Promoció Econòmica només tenia dues tècniques per fer toooota la feinada, no hi havia un administratiu centrat, sinó un que ens donava suport”. La decisió va ser crear una gran àrea sota l’epígraf Fires i Esdeveniments, explica, “i aquí treballem la tècnica de promoció econòmica, un administratiu a temps complet i vam tornar a incloure la part de comerç, que en la legislatura passada s’havia desglossat en virtut del pacte entre els dos partits governants”. Ara el grup inclou mitja dotzena de persones, incloent-hi el nou tècnic de comerç, Toni Alet, que afegeix al seu negociat el mercat.
“Sí que estava oblidat”
“Aleshores, durant els últims temps, amb tot plegat, el mercat sí que estava oblidat”, reconeix, però des del juny, quan Alet n’ha agafat les regnes, la feina –la interna, la necessària per a la gestió del mercat– ha avançat: fitxes dels paradistes, que estaven obsoletes; mesures dels espais; ordenances; contactes amb els paradistes; posar al dia el llistat de morositat, etcètera. En resum, “s’hi ha posat ordre; per exemple, hi havia paradistes que feia un any que no venien i, en canvi, tenim llista d’espera d’altres que volen venir”. Tot plegat es diu aviat, però té els seus tempos, per passar per la junta de govern i revocar les llicències, sense anar més lluny.
Paral·lelament, continua Tó, el tècnic ha estat mantenint reunions amb els comerciants, per conèixer quines són les seves necessitats “i de cara al 2025 portar a bon port els canvis necessaris perquè quedi un mercat municipal com Déu mana”.
La percepció subjectiva és, però, que el mercat ha deixat de ser aquell punt de trobada, també amb el client andorrà que baixava sobretot dissabte i que ara ni s’hi atansa, atret per les superfícies comercials, que es multipliquen. “La nostra idea és endreçar el mercat en molts sentits. Per exemple, no podem tenir deu parades de fruita, no té sentit”, respon la regidora, i per això “estem buscant altres tipologies de parades, trucant fins i tot altres Ajuntaments” per diversificar l’oferta. “Per exemple, no tenim cap parada de coses de la llar, o cistells: la senyora dels cistells es va jubilar i ens en vam quedar sense”. Cerquen també artesans, “que tinguem un mercat amb moltes alternatives, a banda de la parada de tota la vida”.
Relleu
Un problema amb el qual han de lidiar, i aquí les seves competències no arriben, és que al clàssic concepte de comerciant del mercat li costa trobar el relleu. “La gent jove, si no ho han viscut a casa...”
Sí que depèn del consistori condicionar els espais. “Estem d’acord que s’ha anat deteriorant”, admet. Aquí entra el pla de rehabilitació del Carrer Major, que inclourà serveis per als paradistes: es tracta d’evitar sense anar més lluny tot aquell concert de generadors elèctrics en alguna zona.
Aconseguit aquest pas, el següent és invertir en la promoció publicitària del mercat. “Estem parlant amb diferents plataformes catalanes, per fer-nos visibles, però no ho vull fer fins que no tinguem un mercat digne, o et generes publicitat negativa”, argumenta. “A partir de l’any vinent es podrà publicitar arreu, perquè tindràs una bona oferta i, si vens, trobaràs altres serveis fantàstics a la ciutat”, rebla. Fugint, això sí, del típic mercat dissenyat per al turista, sinó que “la gent del territori n’estigui orgullosa i sàpiga que allò que troba al mercat no ho trobarà a les grans superfícies”, conclou Tó.