L’ADA impulsa la iniciativa, amb la participació de la catedràtica Marisa Sotelo i la filòloga Roser Porta, que exerciran d'amfitirones de les dues sessions programades. La segona serà sobre l’editora Carmen Balcells.

Diu la vicepresidenta de l’Associació de Dones, Cristina Rico, que es tracta, d’una banda, de posar en relleu el paper de dones que han sigut referències en el seu àmbit professionals i que poden servir de model a les noves generacions, i de l’altra, reflexionar sobre els orígens i l’evolució del feminisme: “Som conscients que un club de lectura és un gra d’arena, però és una eina que s’alinea perfectament amb els objectius del pla estratègic de l’ADA: dona visibilitat a la desigualtat. En aquest cas, de dones que van excel·lir en un món essencialment “masculinitzat”, diu, com era l’escriptura al segle XIX i l’edició a la segona meitat del XX. Es tracta de posar aquestes qüestions sobre la taula, generar debat”.

Així que ja tenim club de lectura feminista. S’estrenarà el 19 de maig a la Trenca, convertit en els pocs mesos que porta oberta en epicentre de la nostra vida literària, amb una primera sessió dedicada a Emilia Pardo Bazán, però no a la de Los pazos de Ulloa, que hauria sigut el recurs fàcil, evident, sinó a la de La tribuna, i anirà a càrrec de Marisa Sotelo, catedràtica de Literatura a la Universitat de Barcelona i que va consagrar la tesi a la novel·lista gallega. La segona cita serà el 16 de juny amb una altra eminència en el seu camp: l’editora Carmen Balcells, a qui Carme Riera, que va ser una de les seves representades, acaba de dedicar una biografia monumental, definitiva. En aquesta ocasió exercirà d’amfitriona la periodista Roser Porta.

Es tracta, en fi, d’un primer assaig, deia ahir Rico, que podria ampliar-se amb més sessions –i amb autores vives– per poc que el públic respongui. Cal advertir, insisteix Rico, que no hem de confondre feminista amb femení: el club no està pensat per a dones ni només per a dones, ni tampoc pretén centrar-se exclusivament en la literatura escrita per dones. De fet, “feminisme és sinònim d’igualtat, i constitueix en la meva opinió un prejudici pensar que els homes, pel sol fet de ser homes, ho entenguin menys que les dones”. És una obvietat, com la d’apropiar-se del concepte d’“igualtat”, que es pot modelar quan convé i sense embuts amb desigualtats flagrants com les quotes, i una premissa que blinda el feminisme de qualsevol intent de crítica: a veure qui s’atreveix a obrir la boca contra la “igualtat”!?

La paradoxa és que la narrativa, l’edició i fins i tot els clubs de lectura són avui majoritàriament o molt majoritàriament femenins, així que es fa difícil parlar d’invisibilitat de la dona en aquests sectors. Però no ens posarem ara llepafils