Un vehicle de grans dimensions, aparentment una grua, segons expliquen els afectats, ha tornat a encastar-se contra la façana d’una casa de l’entrada de Castellciutat i ha causat danys a la façana. Un fet que els ocupants d’aquest domicili ja han viscut en anteriors ocasions, una de les més diguem-ne vistoses va passar fa un parell d’anys, quan un camió cisterna es va endur part del balconet. En aquest cas, amb l’agreujant que, segons denuncien, el responsable hauria marxat sense fer-se’n càrrec. Amb tot, el propietari de l’edifici compta amb el suport d’altres veïns, que haurien estat testimonis del fet i van apuntar-ne la matrícula.

La família afectada va denunciar els fets a les xarxes socials, tot recordant que es tracta d’una situació recurrent: els conductors de vehicles de grans dimensions s’internen en els estrets carrerons del poble guiats pels sistemes GPS, que els porten fins a una ratera, un cop a l’entrada del poble –on justament es troba la casa afectada i on aviat s’obrirà una residència per a estudiants– ja no tenen manera de girar i sols tenen l’opció entre seguir endavant o fer marxa enrere durant uns centenars de metres. Fa un parell d’anys, i arran d’un accident similar, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va fer instal·lar senyalització que prohibia l’accés a camions i altres vehicles pesants. Però, pel que es pot comprovar en el dia a dia, no ha resultat de gaire utilitat.

L’afectada per aquest incident interpel·lava directament els responsables consistorials demanant una solució a aquest problema que pateixen amb freqüència. “Estem obligats a aguantar i permetre que continuïn passant vehicles pesants pel mig del poble i que es carreguin les cases? Teniu previst fer-hi alguna cosa? O com sempre?”, es planyia Maria Jesús Santiago, l’ocupant de l’immoble.

Responia l’alcalde, Joan Barrera, però amb una resposta que queia com un gerro d’aigua freda: “L’Ajuntament no pot fer absolutament res en aquest àmbit. Absolutament res”, assegurava a través del mateix perfil a la xarxa social.

Davant la insistència de la veïna, estranyada perquè l’alcalde semblés posar-se de perfil davant d’un problema relacionat amb la circulació i la seguretat viària, Barrera puntualitzava que “és competència de l’Ajuntament, òbviament”, reconeixia, per afegir-hi que “el que no és competència ni és possible és canviar les direccions dels GPS que fa que molts vehicles entrin a Castellciutat, ni podem posar un policia a cada entrada les 24 hores del dia”.

La denunciant insisteix a recordar que ja tenia entès que el consistori “fa uns anys va demanar a Google que tragués el poble de les vies ordinàries. Ja ho han fet als pobles que ho han demanat. Possiblement s’ha d’insistir, però es pot fer”. Si no, davant un problema que pateix permanentment, pregunta si no són viables opcions com instal·lar “barra vistosa a certa alçada a l’última rotonda”. 

Posteriorment, en declaracions a aquest rotatiu, l'alcalde puntualitzava que tot i que el dels navegadors és un problema de difícil resolució (perquè no n'hi ha un de sol sinó més), "a mi mateix el sistema instal·lat al meu cotxe em porta sempre en direcció a Castellciutat, tant d'entrada com de sortida, i fins i tot en contradirecció".  Però "es pot resoldre amb un navegador, amb Google per exemple, com apunta la veïna, però n'hi ha més, de servidors". Amb tot, va assegurar, "evidentment que farem tot el que estigui a les nostres mans per intentar que això paulatinament es vagi eliminant dels navegadors". Mentrestant, què poden fer des de l'Ajuntament? "Ja es va instal·lar una senyalització i podem reforçar-ho, tot i que la gent continua passant, especialment la gent de fora, que se'n refia molt dels navegadors". Un problema greu "perquè, a sobre, no està prohibit, encara que si no hi caps, no hi caps" i es genera aquesta situació de molt difícil solució. "Nosaltres seguirem insistint, però és difícil, perquè com li responia a la mateixa ciutadana, no podem posar un policia 24 hores a totes les entrades i sortides de la Seu". Es tracta, doncs "d'insistir i reforçar la senyalització". 

D’altra banda, Santiago torna a recordar un altre problema que, en opinió seva, suposa un perill: en el tram d’asfalt que hi ha just entre la residència estudiantil i casa seva a sota l’asfalt només hi ha uns 20 o 30 centímetres de gruix, la resta és buit (és el celler d’aquesta casa, explica) “i no està previst que passin ni camions ni autobusos ni res que pesi més de 3,5 tones”.