És veritat que els últims temps s’ha generat certa “alarma”, per dir-ne d’alguna manera, al voltant de la possibilitat que hi hagués molts escolars “sense papers” davant les dificultats que tenen moltes famílies per poder regularitzar el reagrupament. Però davant el fet que hi hagi “una mica d’alarma social dient que les escoles estan plenes d’alumnes sense papers”, la directora de l’Escola Andorrana, Olga Moreno, respon que “no és així”, que les aules no estan plenes d’alumnes irregulars, i malgrat que “sempre hi ha hagut alumnes nouvinguts al país, i més en temporada d’hivern”, tampoc són tants com es creu. 

D’altra banda, tinguin o no papers, “l’alumne, jove o infant, ha de tenir el dret a l’escolarització, el dret a l’educació”, recorda Moreno, a qui no li agrada parlar de famílies “sense papers”. I quan arriben al país, “s’han d’incorporar a les escoles, automàticament s’incorporen i es fa la matrícula amb un NIA (número d’identificació administratiu)”. Així doncs, “no sé els papers com estan però venen amb un número d’identificació i per tant fem la matrícula”, sentencia.

Pel que fa a segona ensenyança, de 12 a 16 anys, “hem tingut una mínima part d’inscripcions” d’alumnes nouvinguts, afirma Moreno. “A primera ensenyança n’hem tingut més, i l’escola que més n’ha tingut ha sigut Canillo”, reconeix. Ara bé, tant a primera com a segona ensenyança s’han “creat unes estructures per facilitar l’acollida d’aquests alumnes”, incrementant també el personal docent i obrint dues noves aules d’acollida. A la d’Encamp, que acollia tots els alumnes nouvinguts del país d’entre 12 i 16 anys, s’hi han sumat una a Ordino i una altra a Santa Coloma. A més, el procés “està totalment regulat i forma part del dia a dia de les escoles”, i quan arriba un alumne nouvingut “ja automàticament es desplega tota la part d’atenció a aquest”, encara que l’arribada d’escolars amb el curs engegat “no és de les millors situacions”.

Com funciona?
Tant els petits com els més grans, quan arriben al país s’integren a les aules ordinàries. Pel que fa a primera ensenyança, com que el recorregut acadèmic “és més llarg” que quan s’incorporen a segona ensenyança, es prefereix mantenir-los en aquestes aules però proveint-los, això sí, de personal de suport que els ajudin en la seva adaptació a l’escola i al país, tant a nivell lingüístic com cultural com acadèmic. Pel que fa a segona ensenyança, com que el recorregut per finalitzar l’ensenyament obligatori, i decidir si el seu futur passa pel batxillerat o la formació professional, és més curt, s’opta per treure’ls unes hores de les aules ordinàries per anar a les aules d’acollida i així fer “una acceleració a nivell lingüístic d’aquests alumnes, que coneguin tota la part cultural, tot el patrimoni cultural nostre, la llengua, l’adaptació al país, l’adaptació al sistema educatiu, als companys...”. És una acceleració necessària, i més tenint en compte que el sistema educatiu andorrà utilitza tant el català com el castellà, el francès i l’anglès com a llengües vehiculars.

Malgrat aquest augment de les aules d’acollida, però, el creixement de l’Escola Andorrana, a nivell de nombre d’alumnes, es manté més o menys estable en els darrers tres cursos, i es preveu que continuï així de cara al vinent, per la qual cosa no es contempla ni l’obertura ni el tancament d’aules ni centres.