La síndica general repassa com s’ha viscut al Consell General aquest any de pandèmia i recorda com fins a la jornada prèvia a la commemoració del 27è aniversari de la Constitució es mantenien els actes previstos, si bé sense salutació i en un format més curt i reduït. Roser Suñé creu que es poden treure lliçons de la crisi tot i les dificultats.

S’imaginava fa un any que passaríem per tot el que s’ha passat?
Ningú es podia imaginar que passaríem pel que s’ha passat. Crec que vam passar de la sorpresa inicial, i hi havia fins i tot l’ensurt per entendre el que suposava la malaltia i com gestionar-ho, a adoptar una mena de capacitat de resiliència per fer passar aquests mesos i buscar solucions per a la ciutadania.

Quin record té del 13 de març de fa un any?
El recordo perfectament. El dia abans em vaig passar una part del vespre parlant amb persones del Consell General per saber quina part dels actes manteníem. A mi em tenia molt preocupada fer la recepció perquè és en presència de molta gent i em feia cosa. Ja s’havia eliminat la salutació i ja es volia fer tot més curt, però encara hi havia el dubte i més convenciment que s’havia de fer que no al contrari. I de cop, quan es declaren els casos ho vam anul·lar tot. Aquella sensació de tancar carpetes, anul·lar tot el que teníem previst i començar a entendre què havíem de fer.

Es va aturar també l’activitat del Consell General.
Es va suspendre l’activitat parlamentària, és a dir, es va posposar quinze dies tots els terminis de tramitació. El que sí que hi va haver van ser reunions, amb certa periodicitat, entre els presidents dels grups, que es van fer per Zoom una temporada, i a finals d’abril ja vam tornar a començar l’activitat.

Inicialment es va suspendre per 15 dies, s’esperava una resolució més ràpida?
Sí, i en aquells moments costava molt de dir ho hem de planificar a un any vista. Crec que aquesta ha estat una de les característiques de la pandèmia en el sentit que hem anat esgotant terminis pensant que s’acabaria. Tots dèiem que a l’estiu aniria millor i a la tardor tal, tots esperàvem les vacunes i tenir un període més normalitzat a l’hivern. I en canvi hem fet un any sencer amb dificultats, tot i  que a Andorra la possibilitat de mobilitat ha estat més fàcil que en d’altres llocs.

La represa de l’activitat, però, va ser progressiva.
Sí, vam començar fent sessions parlamentàries amb la meitat de consellers, després les hem pogut fer ja amb la presència de tots perquè hem tingut la sort que hem pogut ocupar l’última part, i podem deixar un espai separat. S’ha activat una cosa que estava prevista però no s’havia activat i hem fet una suplència al reglament que permet la participació de consellers, per causes mèdiques, des de casa per mitjans telemàtics. S’han fet les compareixences, que les vam voler preservar ràpidament, on no hi pot haver més consellers que els que pertanyen a la comissió per mantenir les garanties de separació i amb tota la ventilació; les rodes de premsa les continuem fent amb presència telemàtica dels mitjans per evitar que hi hagi moviment de gent que no acostuma a estar al Consell de manera més periòdica.

També s’ha vist afectat el funcionament dels grups parlamentaris.
Les reunions s’han fet pràcticament totes telemàtiques. El contagi implica confinament, i aquest hauria estat per tot en algun moment.

S’ha hagut de treballar i legislar amb molta rapidesa, i sobre qüestions noves com la regulació dels estats d’alarma i emergència o tot el tema dels ERTOs, es pot estar satisfet del resultat?
Crec que sí. Vista la situació amb la qual es va treballar, almenys són lleis que la votació ha estat la que ha estat però en el procediment d’elaboració i en les discussions hi ha hagut participació de tothom. I han donat resposta a les necessitats de la ciutadania.

El fet de tenir aquest enemic comú com la Covid ha facilitat la feina a l’hora de fer la seva tasca d’arbitratge?
L’ha modificat sens dubte. La pressió de la Covid ha fet que en alguns moments s’hagi de treballar modificant maneres de fer, i ha estat possible fer-ho. No ha tensionat. Crec que la Covid ha fet que tothom sigui més comprensiu amb algunes coses. Segurament, coses que haurien estat més complicades en algun moment, aquí s’han  pogut fer amb més fluïdesa.

Com s’ha gestionat a nivell dels treballadors del Consell?
Tenim la sort que tenim espais molt grans, amb molta separació. Durant el primer període vam fer torns, amb dos equips venint en diferents moments perquè no hi hagués cap confinament de tots. Quan s’ha recomanat que hi hagués més teletreball, algunes coses s’han fet a distància i també s’han compactat horaris perquè no hi hagués tants desplaçaments.

Amb tot, algun treballador ha passat la malaltia.
Hem tingut tres casos, però que no es van contagiar aquí, sinó a altres llocs. I l’han passat bé tots, sortosament no hi ha hagut cap cas greu.

La Covid sí que ha impactat de ple en un dels objectius que es va fixar en assumir el càrrec com era el de continuar la tasca per obrir i acostar el Consell a la ciutadania.
El Consell continua estant present en la vida del ciutadà per la tasca legislativa que fa, però és veritat que obrir portes per fer-hi altres activitats no s’ha fet i hem d’esperar que la situació ens permeti el retrobament. Hem intentat estar presents amb tot el treball que es fa a la web i a les xarxes, però evidentment activitats presencials a dintre de l’edifici no es poden fer.

Quina lliçó s’ha de treure de tot el que ha passat fins ara?
Possiblement que hem de desenvolupar aquesta capacitat de resiliència davant l’adversitat i tenir capacitat d’entendre que les coses a vegades no són com volem, sinó com són, i que les hem de poder treballar a partir d’aquesta òptica. D’una cosa dolenta es fa difícil dir que se’n treuen lliçons, però sí que potser ens ha situat una mica en la nostra petitesa, i a dir que la natura té una dinàmica en la qual l’ésser humà de tant en tant ha de parar una mica i dir, atenció, que això és així i potser no podem anar a la velocitat que anàvem. 

I què en quedarà de tot plegat que es pugui aprofitar per a un futur?
Crec que en quedarà hàbits higiènics, de mascareta amb constipat o de rentar-se les mans, en quedarà un teletreball, tot i que cal treballar més per entendre què vol dir teletreballar, que no vol dir estar tot el dia enganxat a una pantalla, sinó que s’han de crear dinàmiques diferents. I potser també en quedarà el posicionar les polítiques de sanitat en eixos bàsics de Govern a nivell de dinàmica de projectes.

També més diàleg institucional amb tot el treball que es vol fer conjuntament amb Govern i comuns per abordar el futur.
És una iniciativa que s’ha volgut fer compartida i a més consensuada per tirar endavant una reflexió que vagi més enllà de la batalla de si el pressupost destinat ha de ser més o menys. Una reflexió que va més enllà, sobre quines idees es podran desenvolupar en un futur. Per exemple com serà el model laboral d’aquí a 20 anys, o com serà el desenclavament d’Andorra i cap on el projectem. I escoltar experts en la temàtica que aportin aquesta capacitat de poder-hi reflexionar. Que després en surten idees concretes que es poden desenvolupar, perfecte. Sempre hem dit que aquest treball quedarà i qui vingui al darrere que n’aprofiti el que vulgui.