El passat dia 1 l’empresa de capital públic Sumar va assumir el servei d’atenció domiciliària (SAED) a la comarca de l’Alt Urgell. Millorava així la situació dels usuaris que havien quedat sense aquest suport durant llarg temps (no tots: algun dels consultats per aquest rotatiu encara segueix sense atenció, des de finals d’octubre) i era un lenitiu per a les treballadores que havien denunciat que portaven mesos sense cobrar (i, anteriorment, els retards continuats en les nòmines). Tres de les treballadores de Suport Assistencial i una que fins ara depenia del CAPAU han estat subrogades. De les onze que haurien estat prestant el servei fins ara, segons es desprèn d’una de les intervencions en el transcurs d’un ple del secretari del Consell Comarcal. Amb aquestes quatre persones es podrà assumir la trentena (encara no) de domicilis que Sumar atendrà a la comarca amb cobertura pública. Al marge queden els 'vinculats', que presumiblement seguiran en mans de Suport Assistencial, que ja s'estaria posant en contacte amb les famílies. 
 
Es pot donar per acabat aquest serial? No. Perquè en aquest traspàs del servei part de la plantilla s’ha quedat pel camí. A banda de les que van abandonar voluntàriament, la subrogació ha deixat una de les treballadores absolutament en l’aire i amb els seus drets presumptament vulnerats: Suport Assistencial li va comunicar per carta que seria subrogada i la Seguretat Social li va fer constar la seva baixa, però Sumar no l’ha incorporat. En canvi, tampoc no ha estat formalment acomiadada, amb la quitança que li correspongués i no té la possibilitat de percebre cap subsidi d’atur. 
 
La treballadora afectada, naturalment, se sent absolutament desprotegida davant la situació. Va intentar posar-se en contacte tant amb les empreses com amb els responsables del CAPAU, relata al BonDia, sense obtenir-ne cap resposta (de fet, a l’empresa d’on procedeix ni li agafen el telèfon, denuncia) i sense saber a qui recórrer. “La Seguretat Social em va enviar el comunicat de la baixa divendres passat i des d’aleshores no sé què he de fer. La Justícia? Però fins que responguin passarà molt de temps”. A banda dels escassos recursos econòmics de què disposa: a Suport estava contractada legalment per tres hores al dia. Un sou que els últims mesos va quedar reduït a menys de 300 euros, perquè estava de baixa. 
 
Aquí, probablement, rau l’origen de la seva situació, en la seva baixa. Va patir una caiguda, explica, mentre acompanyava la usuària de la qual s’encarregava. Inicialment es va considerar accident laboral, però finalment va passar al règim de malaltia comuna. No obstant això, aquesta baixa no dona cobertura al tracte de què està sent objecte: el conveni col·lectiu que regula el sector recull expressament en l’article 44 que en el cas de canvi de titularitat de la contracta s’ha de subrogar també aquells treballadors que estiguin en situació de suspensió de contracte per situacions com ara malalties, excedències o baixes maternals.  El requisit que precisen és una antiguitat mínima de 90 dies, requisit que l’afectada compleix amb escreix, assegura, perquè va ser contractada per Suport Assistencial (abans, Lleida Assistencial) el febrer del 2021. 
 
La treballadora relata el calvari que està vivint des que va rebre la comunicació de la baixa a la Seguretat Social, “sense dormir, amb una crisi d’ansietat i amb molt sentiment d’injustícia, perquè tothom se’m treu de sobre, no em donen cap resposta i no entenc com les administracions permeten que això passi”. I sobre les institucions públiques implicades en tot aquest procés, Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Ajuntament de la Seu, els dos integrants del CAPAU, es plany que “ho han fet tot tan malament, i sense mirar per ningú”.