L’acompanyament als pacients de càncer i les seves famílies és essencial per poder afrontar la malaltia. Aquest és un dels aspectes clau que es va posar ahir de manifest en la taula rodona sobre l’atenció integral organitzada pel ministeri de Salut amb motiu del Dia mundial contra el càncer. Les aportacions de la pacient que va donar el seu testimoni, Susanna Tornos, mestra de professió, van saber captar l’atenció dels assistents. Tornos va explicar què passa quan es rep el diagnòstic. Què sents? Por. “Tens una vida muntada i la teva situació canvia radicalment”. Però “és un procés que no pots fer sol”. Perquè sí, “el càncer et canvia la vida”. I això s’ha d’assumir. D’aquí la importància de l’acompanyament dels professionals que intenten “fer el camí planer per a ella i la seva família”, com va posar en relleu la cap de servei de ginecologia i obstetrícia del SAAS,  Sandra Cano. I de fer aquest camí en sap prou la infermera d’aquest servei, Marta Rosdevall, que porta més de 20 anys al servei, i que com a recepta per poder portar a terme aquesta tasca va referir la importància de “posar nom al pacient” i de “posar-se en la seva pell”, no totalment perquè això només ho sap qui ho passa, però sí que “ens podem aproximar”.

L’acompanyament que es fa des de la psicooncologia és molt important. Ho sap de primera mà Laura Medina, ja que cada setmana visita una trentena de persones, entre pacients i familiars, acompanyant també el dol dels qui perden un ésser estimat. Ahir va compartir que el càncer suposa no una, sinó moltes pèrdues alhora. I a més de la por, el pacient perd la seva rutina, la sexualitat potser, i en definitiva, les prioritats que fins ara havia tingut a la vida. No cal dir que l’aportació del cap de servei d’oncologia, Santiago Albiol, va posar molt èmfasi en la importància de la prevenció i dels cribratges, perquè la detecció precoç salva vides. També va posar en relleu la necessitat de dur una vida saludable però sense obsessionar-se, és clar, va puntualitzar Medina. També en va parlar Tornos perquè ella ja portava aquesta vida saludable. Per això va aconsellar des de l’experiència: “No deixeu per a demà el que pugueu fer avui”.