Per un fòrum com és la Trobada Empresarial al Pirineu –arrencava aquesta tarda la 33a edició, amb un aclaparador èxit d’inscrits, que frega els 650– l’oient es pot esperar que desfilin els conceptes que toquen, es pot esperar que es parli de sostenibilitat i d’innovació, de lideratge i resiliència, es poden esperar uns quants compromisos i promeses de responsables polítics, es pot esperar, per què no admetre-ho, fins i tot una mica de bla, bla, bla i l’agradable somnolència d’una tarda calorosa. Però de sobte hi apareix un element disruptiu, com el badaloní José Elías Navarro, fundador d’Audax Renovables i que acaba de comprar La Sirena, i els circuits de l’escolta s’activen. “Fa un any, estem venent calamars, boníssims”. Elías, marcant estil des de l’abillament, ha deixat de banda la teoria per capbussar-se directament a la pràctica, explicant com del petit negoci de lampisteria patern va passar a aixecar un grup que abasta de les energies renovables a l’alimentació o la medicina. Pel camí, més d’un fracàs: “de tant en tant la vida et fot una bufetada d’anada i tornada”.

El badaloní, que ha compartit la taula inaugural amb Josep Lagares, president executiu de Metalquímia i impulsor de la Fundació per a la Creativació, va explicar com l’havien fet fora de la primera feina avisant-lo que “no serveixes per treballar”, cosa que el va dur a recuperar la via paterna i posar en marxa una empresa d’instal·lacions elèctriques. “Amb 23 anys m’arruïno per primer cop”. Deu anys després s’embarcava en el negoci de les elèctriques –l’inici d’Audax– amb la intenció de “fer coses disruptives en un món on tot semblava inventat” i de seguida, “amb la maleta i un cotxe”, es llançava a recórrer Europa “per veure què feien altres països amb el tema de l’energia”. Avui són el quart operador a Holanda i el segon a Hongria. Sembla, doncs, veu autoritzada per preguntar, astorat, què fem per aquestes contrades que no es prem l’accelerador de les renovables. “Dels Pirineus cap amunt tot és ombrívol”, així que no s’explica “com no ens posem d’acord per posar la puta energia en marxa”. Clar i català (castellà en el seu cas).
Lagares hi posava el contrapunt més diguem-ne filosòfic, referint-se a les idees com el “recurs inesgotable en un món de recursos finits” i com a base del neologisme que ha encunyat, la creativació (fusió de creativitat i innovació). Idees, matisava, que “han de generar transforació social, impacte positiu, això és la creativació”. Com generar-la i aplicar-la? Entre altres maneres, tenint en compte que “la creativitat no es pot delegar, no pot dependre sols d’un departament de l’empresa, sinó de tots els elements”.

El factor humà
Per això és clau el factor humà: “cerquem gent bona i bona gent”. Un capital, el del personal, en què també incidia Elías. Rotació mínima en els seus projectes, on l’equip es manté des de fa 23 anys, va defensar. Com? “Més aviat pago poc, però no es paga només amb sous”, deia, per insistir en la conciliació en unes empreses on el 78% del personal és femení. 

Al torn de preguntes apareixia el nus gordià: el paper de l’Administració. “No tot és culpa dels polítics, també dels funcionaris”, afirmava sense embuts, per anunciar que potser munta el partit de Vengo, Lo Arreglo y Me Piro. Lagares s’escapolia: preguntem-los a ells. A Pere Aragonès o la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que demà passaran per aquest Pavelló Esportiu. Avui el representant de la classe política era l’amfitrió, l’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana. Cofoi, se’l veia, i somrient ha aprofitat per treure pit de les iniciatives pròpies –l’enllumenat amb led, l’associació La Seu Tech– i per escombrar cap a casa: “Som una terra d’oportunitats i un lloc excepcional per viure-hi, us animo a venir i  tirar endavant els vostres projectes empresarials”. 

Major participació dels empresaris menors de 35 anys
La guerra a Ucraïna i els efectes que aquesta té per a les empreses és el teló de fons d’unes jornades que enguany tenen com a eix central la “innovació i sostenibilitat” com a “palanques de creixement” i que promouen una major participació entre el públic menor de 35 anys: una cinquantena dels empresaris inscrits. El president de la Trobada, Josep Serveto,  ha dit que el Palau d’Esports els permet créixer en nombre d’assistents en comparació amb la Sala Sant Domènec, on la capacitat era més limitada, segons recull ACN.