Del nord i del sud, però sobretot del sud, arribava una munió de gent que volia presenciar la cerimònia d’ordenació del seu veí, company, amic, família. Els de Tivissa van omplir un autobús en un vist i no vist per desplaçar-se i un altre per als de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellós
Josep Maria Piñol havia compartit convivències amb l’ara ja monsenyor Serrano i ahir esperava pacientment a la fila de persones que volien saludar el nou bisbe coadjutor d’Urgell. Amb molta “il·lusió” per retrobar-lo, confessava, després d’una cerimònia “que es nota que estava molt preparada i una litúrgia que s’ha notat que hi havia molta pregària al darrere”. Un home “planer”, una “molt bona persona”, deia de l’excompany de joventut.
Piñol, de Falset, formava part de la nodridíssima comitiva de veïns de les poblacions tarragonines que es van desplaçar per estar presents a l’ordenació. De Tivissa, el poble de naixement de Josep-Lluís Serrano, la majoria. Encapçalats per la família del futur bisbe, naturalment, amb la mare i els dos germans. “Oi, mare, que estàs contenta que ara el tindràs més a prop?”, preguntava el gran dels germans, després d’haver-lo vist marxar a Moçambic, a Nicaragua, a Brasil i al Vaticà.
Els de Tivissa van omplir un autobús, sufragat per la parròquia i l’Ajuntament, en un tres i no res. De l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs n’arribava un altre, igualment ple. A banda, tots els cotxes particulars per als que no hi cabien. De Tivissa es va desplaçar la corporació, encapçalada per l’alcalde, Joan Cedó, pràcticament al complet. Només van deixar al poble l’edil responsable de l’àrea d’educació, a càrrec d’una consulta popular que se celebrava durant la jornada, explicava Montse Perelló, tinent d’alcalde. Per a més inri, la regidora que va quedar de guàrdia és família del bisbe ordenat. “Segur que ja ho celebraran d’una altra manera”. La resta de la corporació va viatjar a la Seu ja el dia previ. Trobar allotjament per als convidats no va ser fàcil, admetien també des del Bisbat, en un cap de setmana que la Seu està de gom a gom, també amb la Copa del Món de Piragüisme.
Al poble, naturalment, es coneixen tots i tots han coincidit en un moment o un altre. En el cas de Perelló, va impartir classes de català a un encara jovenet Josep-Lluís Serrano. Així que va estar especialment atenta, admetia, al parlament amb què el bisbe coadjutor d’Urgell va saludar els feligresos, i li va agradar particularment la manera com va introduir el Llibre d’Amic e Amat o les cites de San Juan de la Cruz. “És un home molt educat, d’una família molt humil que ha pogut veure com el fill petit anava progressant”, reflexionava. En opinió seva, “bé que s’ho mereix, que sempre ha demostrat ser una persona molt vàlida”.
Entre els de Tivissa hi havia un bon grapat de companys d’estudis. Gent en molts casos de la colla amb la qual encara manté trobades periòdiques, especialment durant la festa major: s’hi deixa caure així que pot i comparteix el que s’acostuma a compartir en les colles, sopars sobretot. Per la resta, “més que res s’ocupa de la seva mare, és un home molt de la família”.