Per què es va proposar per ser raonador?
Vaig veure l’edicte penjat al BOPA i vaig pensar que creia que podia aportar alguna cosa que s’encabia dins les meves inquietuds i manera de fer i de ser, així que m’hi vaig presentar. Vaig entrar la sol·licitud i vaig seguir tots els passos.
Va ser fàcil?
Va ser llarg però feixuc no. Vaig haver d’atendre la comissió de Justícia i Interior, que és qui em va avaluar.
Quin perfil ha de tenir el raonador?
La veritat és que no ho sé, però el que sí sé és que a mi m’ajuda molt saber què passa al món i a Andorra. És molt interessant estar informat i parlar amb la gent, amb una escolta activa sense rellotge per ser conscient dels neguits.
El fet que sigui advocat i hagi treballat pel Govern l’ajuda?
M’ajuda a entendre el funcionament de l’Administració en l’àmbit legal i en l’operativa, però no sé si això és requisit imprescindible i que es pugui presentar un candidat que sigui completament aliè a l’Administració.
Ha de tenir empatia pels problemes de la gent?
Per descomptat, has de tenir certa sensibilitat per allò que afecta la gent.
En el moment de nomenar-lo, hi va haver consens entre els grups parlamentaris. Ho valora?
Això ajuda la institució i no a mi. Que l’arc parlamentari, que són els representants del poble, designin per unanimitat una persona, això fa que es reforci la institució.
Quin balanç faria de les primeres deu setmanes en el càrrec?
Han estat intenses. Primer, per la intensitat de demandes i visites que tenim, i també per tots els canvis que vam considerar que s’havien de fer d’una manera gairebé immediata.
Ha rebut més visites o n’ha fet més vostè?
Sempre hi haurà organismes o institucions que no he visitat, però hem anat als centres sociosanitaris, entitats amb persones amb discapacitat, la presó o als centres que acullen infants. Estaríem 50 a 50, perquè també hem rebut les queixes de la gent.
L’ha sorprès alguna cosa?
En positiu, potser la sorpresa és la gran varietat d’assumptes a tractar. Des de temes clàssics, que no per això s’han de normalitzar, com ara la CASS o l’habitatge, i també d’altres que mai hauria pensat que haguessin arribat aquí.
Per exemple?
Queixes sobre algun servei dels comuns.
Quins són els canvis que han de ser immediats?
Sobretot l’aproximació de la institució a les persones, perquè estem per servir-los i per això entenia que la porta d’entrada era massa estreta perquè hi entrés tothom. Tenim la web traduïda a cinc idiomes i en breu la farem accessible. També comencem aquest mes les visites a les parròquies.
Fins ara el raonador no era proper a les persones?
Segur que sí, però ara ho serem més.
S’ha trobat algun tema pendent del seu antecessor, Marc Vila?
El llegat és suportable. A més, cal tenir en compte que quan obres una carpeta avui, el raonador no té els mecanismes ni la capacitat per tancar-la el mateix dia. Hi ha uns terminis quan requereixes documentació a les administracions i els dossiers que han quedat oberts del mandat anterior són els normals.
Creu que la gent és prou conscient que existeix el raonador del ciutadà i per què serveix?
Una mica de pedagogia sí que falta, saber transmetre què fa el raonador i com ho fa, quins casos pot atendre i quins no. Mirant l’estadística, el gruix de les consultes venen de la capital i Escaldes-Engordany, mentre que del Pas de la Casa no hi ha ningú, és molt residual, o de Sant Julià.
Quines queixes dominen?
La CASS és un tema molt important, i també els retards en l’Administració de Justícia, per la qual cosa el raonador no és competent, però ho traslladem al Consell Superior de la Justícia (CSJ) i els demanem que agilitzin. Un altre tema important serien els entrebancs a l’hora de fer papers administratius, que no s’hi acaben d’aclarir i des d’aquí els aconsellem.
El dia de la presentació d’objectius va dir que deixava de banda l’habitatge i ho derivava als departaments competents del Govern. Marc Vila li ha deixat el llistó alt?
Jo faig el camí que crec que he de fer com a raonador, d’acord amb les competències que tinc. Respecte a l’habitatge, no és que el deixi de banda, sinó que aquelles consultes que són purament informatives, sobre quina norma s’ha d’aplicar, ho derivo als òrgans competents, però en cap cas deixo de banda l’habitatge, ja que és recurrent i vigent, però no amb la intensitat que venien quan hi havia Vila. El context no és el mateix que ara fa cinc o sis mesos. Persisteix el problema, però la llei de pròrrogues està fent el seu efecte i la situació està més relaxada.
La política de pròrrogues fins al 2027 és encertada?
Ho desconec, però el que li puc dir és que no hi ha el volum de demandes i queixes que quan no estaven vigents.
El ja expresident de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, va criticar la política de pròrrogues i va aportar una solució: pujar els nous contractes més enllà de l’IPC perquè el propietari tingui un rendiment mínim. Què li sembla?
Sincerament, se m’escapa, no tinc prou coneixements sobre polítiques públiques d’habitatge i no li puc contestar. El que sí sé és que en poc temps les coses canvien molt i no sé com estarem el 2027. Tot apunta que hi haurà un coll d’ampolla amb els contractes, però no sé si serà tan complicat com temps enrere.
Potser ara li ha baixat la feina en habitatge, però li pot tornar a pujar a final d’any. Li sembla bé aquesta solució?
No li ho sé dir, perquè no soc entès en habitatge, però no és una matèria fàcil, ja que al nostre entorn hi ha la mateixa problemàtica, es prenen mesures i no veig que hi hagi cap país que ho hagi solucionat de manera satisfactòria.
Pla diu que la seva solució és una còpia del model suís.
No em puc pronunciar perquè m’inventaria coses i no ho vull fer perquè no soc entès.
Podria canviar d’opinió sobre l’habitatge si a finals d’any li tornen a venir més queixes?
No és que hàgim canviat d’opinió. Si li trec els números, clar que atenem persones, però hem deixat d’atendre preguntes informatives per fer-ne d’altres que entenem que són pròpies del raonador, perquè ja les atén l’INH i el departament d’Habitatge.
Posem un exemple. Què faria si ve un llogater que pateix alguna irregularitat per part del propietari?
Hauria de veure si darrere d’aquesta casuística hi ha algun aspecte que fos de la meva competència. Si veig que hi ha alguna mena de discriminació, evidentment l’atendria. Però si em demana si el poden fer fora perquè no se li aplica la pròrroga, el derivaria a l’INH.
I si fos per ‘la trampa del fill’?
Hem atès persones que ho han sofert, però no som competents per intervenir-hi.
Quina solució els han donat?
Els pocs que han vingut per això, hem analitzat les possibles sortides i hem fet recomanacions, com ara demanar si el propietari ha presentat la documentació requerida dins del termini i forma i si s’han complert els tres mesos de preavís que es requereixen.
Què li semblen les mesures anunciades pel Govern sobre habitatge i creixement sostenible?
No ho puc valorar perquè no tinc els textos. Costa visualitzar-ho i aterrar les mesures sense blanc sobre negre.
La música li sona bé?
No li puc valorar.
Li falten recursos humans i materials per poder cobrir el seu àmbit d’actuació o amb el que té ja fa?
Ara mateix, amb les competències que tenim, els recursos són correctes. Anem bé, al 90 o 100% de les capacitats, però si se’ns afegeixen més competències, ens farà falta més personal.
Creu que en tindrà més?
Sembla que la llei que està a tràmit es contempla en aquesta direcció, de manera que haurem de prioritzar temes.
Més recursos o deixar de fer coses?
Si s’afegeixen més competències, necessitarem més recursos per complir-les de manera òptima.
I si no li donen més recursos?
Veurem fins a quin punt tenim capacitat o no. Per exemple, a reduir l’atenció per l’habitatge, hem dedicat més esforços a altres col·lectius.
Què li sembla aquesta llei?
Ve de la recomanació de la Comissió de Venècia, que depèn del Consell d’Europa, i en aquest sentit han volgut elevar la institució com a òrgan independent i supervisor de drets fonamentals.
Quines podrien ser les noves competències?
Donen peu que puguem intervenir en temes privats. Ara només podem fer-ho quan hi ha discriminació, i crec que volen ampliar-ne l’abast.
Com ho veu?
Veurem en quins casos, no és el mateix un tema mercantil que d’un altre àmbit.
Li han demanat opinió?
No. Si em necessiten, donaré el meu punt de vista.
S’adaptarà al que hi hagi?
Sí, és clar, no puc fer una altra cosa, soc un manat.
No podrà presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC). Què li sembla?
Ho diu la Constitució. Alguns organismes ho poden fer i altres no. No hi ha marge per a una altra interpretació. Al final tot depèn del rang que li vulguin donar a la institució del Raonador del Ciutadà.
Un altre objectiu que s’ha marcat són els drets dels infants. Quines deficiències ha trobat?
Avui dia, no m’atreveixo a dir que hi hagi mancances, però el que sí que veig és que el col·lectiu dels infants és vulnerable, ja que no es pot defensar per ell mateix o dir-hi la seva. Entenc que la llei del raonador m’atorga aquest mecanisme de garantia, i el que estic fent és desenvolupar allò que em mana la norma.
Afers Socials ha informat que en un any han augmentat un 10% els infants i adolescents atesos.
Hem demanat dades al ministeri i quan les tinguem analitzarem aquest increment per veure com s’estructura el sistema de protecció.
Cal revisar algun aspecte?
No, però potser cal alguna reflexió que ens pugui fer veure perquè es produeix aquest increment.
Ha fet algun diagnòstic?
No, més enllà del que sol sortir als mitjans de comunicació, ja que cal aterrar-ho amb números i informació. Ara bé, abans d’arribar a la retirada de la custòdia, hem de veure si no hi ha cap altre mecanisme per ajudar les famílies en l’àmbit tècnic i econòmic per evitar la retirada.
No es fa un esforç suficient perquè continuïn amb la família?
No li sé dir amb certesa, però a mi em sembla que som, com a país, extraordinàriament ràpids a l’hora de detectar casos amb problemes en els quals cal aquesta retirada, però al mateix temps, també som extraordinàriament lents a l’hora de tornar els infants a les seves llars.
Posarà el focus al CREI i La Gavernera?
A priori, no hi ha res excepcional. Coses a millorar segur que en trobaríem, però aspectes greus inadmissibles, fins ara no n’hem detectat. Sobre l’anunciada modificació del reglament per poder sortir en cap de setmana, va en benefici dels menors i, per tant, és molt bona notícia.