Ahir, ens n’anàvem a dormir amb l’alerta del Col·legi Oficial d’Infermeria d’Andorra sobre l’oferta falsa de cursos pràctics d’infermeria gratuïts organitzats per la Creu Roja Andorrana. I aquest matí ens despertàvem amb l’alerta de la mateixa Creu Roja desmentint que organitzessin aquests cursos i que sobretot ningú cliqués cap enllaç per evitar el robatori de dades personals. Es tracta de l’enèsim frau promocionat a les xarxes, susceptible d’atraure’ns i aconseguir que piquem. Relacionat o no amb aquesta nova fake que no pretén una altra cosa que sostraure calerons i informació personal, la policia informava avui que ha tornat a detectar els darrers dies un nou degoteig de l’anomenat frau del CEO i que ha afectat diversos negocis.
Frau del CEO? Doncs sí. En aquesta modalitat, els estafadors truquen a un establiment fent-se passar per responsables de l’empresa o proveïdors donant dades reals i apressen els treballadors perquè facin una transferència amb tots els diners de l’establiment als quals tinguin accés. A partir d’aquí, diuen als empleats que ingressin els diners de l’empresa als seus comptes bancaris personals i els indiquen que han de fer la transacció a través d’aplicacions per fer transferències de diners en línia que, normalment, aniran a parar a comptes virtuals estrangers lligats a números de telèfon. Si els treballadors no tenen accés a l’efectiu, els urgeixen a fer-se càrrec de l’operació amb els seus propis recursos econòmics o bé a comprar targetes de prepagament Apple de diversos imports i enviar fotografies amb els codis per bescanviar els diners. Per evitar ser víctima d’aquest frau, es recomana no donar mai per fet que la trucada és real, corroborar la informació i trucar a la persona responsable del negoci abans de fer res.
L’altre frau detectat últimament és el de l’arribada massiva de correus electrònics en què els estafadors suplanten empreses de paqueteria. El missatge indica al receptor que té un paquet pendent de ser lliurat, però que el remitent ha donat una adreça incorrecta. Afegeix que, per poder rebre el paquet, ha de fer un petit pagament i corregir l’adreça entrant a un enllaç que redirigeix a un web fals en què demanen dades bancàries.
La policia també ha registrat algun cas d’estafa en el lloguer de pisos. En aquest cas, els estafadors poden posar anuncis falsos a webs o publicar una suposada oferta a les xarxes socials. El preu sol ser atractiu i per sota del valor actual de mercat per aconseguir que algú piqui i, un cop s’estableix el contacte amb la possible víctima, els estafadors demanen una transferència com a paga i senyal. També sol·liciten que se’ls enviï documentació que servirà per estafar algú altre.
I ja saben, en cas de ser víctima de qualsevol estafa, la policia demana no eliminar-ne cap rastre i denunciar els fets amb la màxima informació possible.