Marta Pelegrina: “Quan surto a l’escenari m’he de pessigar per convèncer-me que no és un somni”

Fa dos anys formava part de la ‘troupe’ de la Jocand. Avui saltarà a l’escenari del Complex en la pell de Barblin, i segons Ester Nadal, és la gran sorpresa de l’‘Andorra’ de Max Frisch que es va estrenar al gener a la Sala Petita del TNC i per primera vegada en català. Hi comparteix cartell amb Roger Casamajor i Oriol Guillem.

Les últimes notícies que teníem de vostè eren de L’Animal i de la Jocand. Com se salta d’aquí al TNC?

Amb l’ajut del Juanma i de l’Irina em vaig preparar les proves per entrar a l’Institut del Teatre, vaig tenir sort i aquest és el meu segon curs. Entre això i que estava  també a la Jocand, em vaig presentar al càsting d’Andorra i de nou vaig tenir sort. Cal tenir en compte que buscaven intèrprets preferiblement andorrans, i això també va ajudar.

Quines diferències hi ha entre actuar a Les Fontetes i fer-ho al TNC, ni que sigui a la Sala Petita.
Amb la Jocand he tingut la sort de poder trepitjar molts teatres d’Andorra. Agraeixo molt aquest bagatge que m’ha proporcionat. Però la Jocand no deixa de ser quasi una família, tots fem una mica de tot, no ens concentrem en nua sola faceta, i no tothom s’acabarà dedicant necessàriament a la interpretació. El TNC és un altre planeta, una altra dimensió, cadascú té el seu lloc en l’engranatge, i l’actor actua i prou, no es dedica a ajudar a vestuari o il·luminació. A veure, és molt més gran, però al final estem parlant del mateix: de sortir a l’escenari i actuar davant del públic.

Quan va saltar per primera vegada al del TNC què va sentir?
Buf! Als assajos m’havia anat mentalitzant, però encara ara, quasi dos mesos després de l’estrena, m’he de pessigar per convèncer-me que no  és un somni. Soc molt conscient que he sigut molt afortunada. Que soc una privilegiada. Per molt que quan surts a l’escenari ets el personatge, no l’actriu, no pots evitar una sensació d’eufòria: que fort que pugui tenir aquesta oportunitat.

Per quants càstings ha desfilat?
Si he de dir la veritat vaig fer les proves d’accés a la Jocand i les de l’Institut, i aquest era el meu primer càsting professional. Per això dic que soc una privilegiada. Sé que no sempre és així, arribat i moldre. De fet, quasi mai és així, en soc perfectament conscient.

Ester Nadal diu literalment que vostè és “el gran descobriment” d’Andorra.
Quina gran responsabilitat. Entenc que veure una actriu andorrana, una actriu jove i que acaba de començar a l’escenari del TNC genera unes expectatives, és normal. I fa una certa impressió. De fet, a mi mateixa me’n fa. He treballat el millor que he pogut i és una satisfacció que et reconeguin el resultat. Personalment el que valoro de tot plegat és que m’he sentit molt còmoda duran tot el procés.

I al revés, nerviosa de debutar professionalment a casa?
Em fa moltíssima il·lusió perquè encara que Frisch no parli en realitat d’Andorra, a nosaltres ens toca de més a la vora, i el fet d’haver-la posat en escena amb un equip molt andorrà ens l’ha fet encara més nostra. Actuar a casa entrava dintre dels nostres plans des del primer dia, però fa especial il·lusió i més nervis encara dels que habitualment tens. També hi ha una certa inquietud a veure com reaccionarà el públic, no n’hi ha dos d’iguals, i que et vinguin a veure els amics i la família és un plus.

Coneixia l’‘Andorra’ de Frisch abans d’embarcar-s’hi?
La vaig descobrir quan la vaig haver de llegir per al càsting. No és una obra fàcil, però quan t’hi endinses per interpretar-la és molt diferent i comences a veure-li totes les gràcies. I Ester Nadal t’encomana l’entusiasme que hi sent. 

Què ens vol dir, l’autor, amb aquesta obra?
No ens enganyem, Frisch no parla de la nostra Andorra, sinó d’un país imaginari dominat per les apariences i per les mentides, on tothom intenta passar desapercebut, camuflar-se en la massa per sobreviure.

Hi veu paral·lelismes amb l’Andorra d’avui?
El teatre sempre reflecteix la societat d’on sorgeix i l’Andorra de Frisch no és una excepció. Hi persisteixen els prejudicis cap al que pensa diferent, o que actua diferent. 

Vostè fa de Barblin: qui és?
Una noia de 19 anys, la filla del Mestre, paper que interpreta Roger Casamajor, que viu i que veu el mateix que tots els altres personatges: és a dir, com aquesta Andorra blanca es va tornant lletja i es va tacant de mentides. Es nega a passar per l’adreçador i s’hi rebel·la: ella vol ser feliç amb l’Andri, no es resigna a un món sense il·lusions.

Quines dificultats s’ha topat per posar-se en la pell de Barblin?
Al llarg de la funció el personatge té punts molt àlgids i altres de molt baixos, sense passar pels estats d’ànim intermedis. Passar d’una emoció extrema a una altra té la seva dificultat, però a la vegada és un repte que quan el resols resulta molt satisfactori.

L’han anat a veure, professors i companys de l’Institut del Teatre?
I tant. Primer va ser una sorpresa, quan els vaig dir que tenia el càsting, i que m’havien donat el paper. A mi! Han anat vivint el procés i m’han ajudat molt durant els assajos, perquè els he compaginat amb les classes. 

Com es veu d’aquí a cinc o deu anys?
De moment el meu objectiu és acabar els estudis. Em veig treballant, tant de bo al teatre. Estic motivada, en tinc ganes i espero no perdre aquesta il·lusió. Després d’Andorra ho veig més a prop que l’any passat, que tot això era per mi ciència-ficció.

Un consell per als seus companys de la Jocand?
Que s’animin a presentar-se a les proves que s’acaben de convocar. Si vols tastar la màgia del teatre, i començar a expressar-te com a artista, apunteu-vos a la Jocand. Per mi ha sigut una grandíssima experiència, et fa veure que si et vols dedicar a això, ho pots fer, i que a més ho pots fer al teu país. Seguiu els vostres somnis.

La realitat de l’actor, és tan dura com se l’esperava?
Des de petita em deien que era molt, molt difícil. El prejudici hi era i l’he hagut d’anar vencent. Quan entres a l’Institut t’imagines que et passaràs tota la vida fent càstings. El cert és que de moment m’ho he pogut estalviar, però sé que això no és normal. Sé que aquest ofici és dur, vindran mal dades i hi hauré d’estar preparada per no defallir.