A partir del recull de tot un seguit de dades que tenen en compte enquestes a 1.700 persones fetes en els darrers 4 anys i l’evolució de l’IPC, entre d’altres, el Govern ha calculat quants diners destinen els ciutadans al que la FAO anomena el preu del cistell de consum. Una cistella bàsica de la compra es pot dir que reuneix articles com ara oli, arròs, carn i peix, que representen més de 2.000 calories i que suposa  una despesa mitjana de 4.000 euros l’any per persona. Ho va explicar ahir la ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, en declaracions al Bondia, tot comentant l’estudi del cost de la vida que es va presentar divendres passat a la comissió legislativa d’economia.

Si a aquests 4.000 euros de la cistella s’hi afegeixen altres despeses ineludibles com ara l’habitatge, els subministraments o el vestit i el calçat, la renda vital mínima per viure a Andorra se’n va als 9.000 euros l’any de mitjana. Amb aquests càlculs fets per l’Executiu, explica la ministra, les persones que tenen els ingressos més baixos, que són d’uns 18.000 euros, tenen disponibles uns 9.000 euros per destinar-los a altres qüestions. Com més ingressos es perceben, és clar, la renda disponible “puja bastant més”. Potser aquest és un dels motius, com ja es desprenia de la presentació de l’estudi del cost de la vida, pel qual augmenten les diferències entre rics i pobres. En paraules de la ministra: “Creix la diferència entre els que cobren molt i els que cobren menys”.

De tota manera, va insistir que des del 2021 fins ara, “els ingressos de les persones que viuen al país s’han incrementat, siguin els dels que cobren menys com els dels que cobren més”. I, segons Marsol, en el cas de les que cobren menys, “s’ha incrementat un 25%”.

Tenint en compte aquestes dades i que l’IPC s’ha enfilat al 10,6% en aquests dos darrers anys, “es constata que la població ha tingut un increment del poder adquisitiu de quasi un 13%”, va incidir la titular d’Economia. També va voler remarcar que a nivell d’ingressos a Andorra “estem millor que a França i Espanya” i l’índex de risc de pobresa també. En aquest sentit, cal tenir present que l’actualització de l’estudi del cost de la vida revela que el 7,3% de la població es troba en una situació de privació material severa. Així mateix, també recull que un 18,6% de la població es troba en situació de risc d’exclusió social o de pobresa segons l’indicador AROPE, que mesura el benestar en funció de la privació material severa, la baixa intensitat laboral i la privació material.

L’estudi demostra el “fracàs” de les polítiques assistencialistes
Tant des de Concòrdia com des del Partit Socialdemòcrata es va coincidir a assenyalar que l’estudi del cost de vida demostra el “fracàs” de les polítiques assistencialistes, que l’augment de les prestacions pal·lia necessitats i problemes econòmics però la pobresa existeix i hi continua sent. Així mateix, les dues formacions també van coincidir a destacar que les dades mostren com es polaritzen les economies i “desapareix la classe mitjana”.

Des de Concòrdia, la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, considerava “paradoxal” que les dades mostrin un augment del poder adquisitiu alhora que creixen els indicadors de desigualtat i pobresa i demanava fer atenció a aquests darrers i veure “si es cronifica” la situació i actuar.

Per la banda socialdemòcrata, el conseller general i president de la formació, Pere Baró, demanava mesures per augmentar el salari mínim interprofessional fins al 60% del mitjà, i també per incrementar els altres salaris, com una possible manera per  combatre la desaparició de la classe mitjana o la modificació del sistema fiscal, no per incrementar la pressió ni els tipus impositius sinó per redistribuir millor la riquesa. Per Baró, l’estudi mostra que les diferències són cada vegada més grans i que “per molt que ho vulguin maquillar, les coses van pitjor” i “es viu pitjor que fa uns anys”. Així mateix, va lamentar que a Demòcrates ja “els vagi bé” que es treballi per pagar els despeses i no es pugui fer ni una mica de guardiola”.

De manera similar es va pronunciar el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, que va assegurar que digui el que digui l’estudi “tenim clar que el poder adquisitiu, no només a Andorra, sinó també a Europa, ha anat minvant”. Així va coincidir amb els grups parlamentaris que “l’assignatura pendent” del Govern de Demòcrates són les polítiques socials i laborals i que la classe mitjana ha desaparegut.
En canvi, des de Demòcrates, la consellera general Meritxell López destacava que en totes les franges salarials s’ha augmentat el poder adquisitiu els últims anys, encara que es va mostrar preocupada pel fet que un 7,3% de la població tingui privació material severa, i per tant “s’han de prendre mesures”. Aquí va recordar que el projecte de pressupost ja preveu un increment de la partida d’ajuts per a la població, fet que desmostra la “voluntat del Govern d’arribar a tothom”. Igualment, va defensar que encara que hi hagi més desigualtat, l’augment generalitzat del poder adquisitiu repercuteix en més capacitat de consum, i aquesta és al final el que impulsa l’economia del país.