Quantes desigualtats pot suportar la democràcia? Quant d’autoritarisme o populisme poden suportar els drets civils? Quanta vulnerabilitat pot suportar el conjunt de la societat? Aquestes són les tres preguntes que el catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona, Quim Brugué, deixava “per pensar” als assistents a la conferència que aquesta tarda ha fet al vestíbul del Consell General per commemorar el Dia internacional dels drets humans que se celebra cada 10 de desembre. Uns interrogants que avui prenen una rellevància especial davant les amenaces que se cernen sobre els drets de la ciutadania, heretats de la Revolució Francesa, els drets polítics i els drets socials i els nous drets del segle XXI. Uns drets, aquests darrers, que el catedràtic ha qualificat “de quarta generació” i que ha distingit en dos grups: els individuals –de gènere, de desconnexió digital, d’informació, d’una mort digna, habitatge digne o renda bàsica– i els  col·lectius –a la pau, als entorns segurs, al bon govern, a la participació política o al futur sostenible per a les generacions futures en temes de medi ambient o de pensions.

I és que els drets no es poden considerar com quelcom conquerit que ja forma part de l’ADN de les societats, sinó que són fruit d’“una lluita continuada per fer-los efectius”, ha defensat Brugué. “Requereixen constància”, ha afegit. I més en el context actual en què “estem, en un moment en què s’està perdent l’efectivitat de molts drets” per algunes amenaces que ha enumerat, com ara l’increment de la vulnerabilitat i la desigualtat, la polarització, les guerres i els conflictes devastadors i les intromissions tecnològiques. Parlant encara d’amenaces, quines són les que assetgen la democràcia? Brugué ho té clar: la corrupció, la incompetència i el bloqueig.

I per al raonador del ciutadà, Xavier Cañada, quin és avui el repte en la defensa dels drets humans en les societats democràtiques? Doncs ni més ni menys que “la feblesa de les pròpies institucions”, ha assegurat en declaracions prèvies a l’acte. I el taló d’Aquil·les o “qüestió clau” en relació amb això és “la transparència d’aquesta democràcia i d’aquestes institucions públiques”. 

El colofó de tot plegat ha estat l’entrega de la primera edició dels premis literaris a alumnes dels tres sistemes educatius pels seus relats i microrelats sobre els drets humans. Una iniciativa sobre la qual Cañada estava molt cofoi i que de ben segur tindrà continuïtat. Així s'ha compromès.