Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, és un dels ponents convidats a la jornada Ruralisme que se celebrarà a Estamariu divendres i que se centra en el periodisme de proximitat, el que parla del Pirineu en aquest cas, de les coses de casa. Quin és el rol que hi pot jugar una tecnologia tan avançada?

La primera cosa que preguntem tots al ChatGPT és si ens deixarà sense feina. 
No té per què. O millor dit, ja fa molt temps que la tecnologia ens va prenent la feina. Mireu els cotxes, que van esborrar els oficis relacionats amb el transport amb animals. Ara bé, normalment es destrueix feina, però se’n crea més i de més qualitat, millor pagada (també requereix més qualificació). Ara bé, que hagi passat sempre no vol dir que segueixi passant sempre. Imagineu que fem un robot que sap fer el mateix que nosaltres, que en sap crear de nous i sap autoreparar-se. Quedaríem sense feina. No sabem què passarà. Ara bé, de moment hem de deixar de pensar en feines monolítiques i referir-nos a la nostra ocupació com una suma de tasques. Ara tu i jo que hem acordat quan quedar, com parlar, etcètera, una feina sense cap valor, la pot fer la IA, mentre que trobar-nos i parlar, o veure’ns a Estamariu sí que té valor. Hem de veure quines tasques són repetitives i de poc valor. 

Té lògica. 
En aquelles on hem de marcar objectius, de validar resultats, que requereixen el nostre criteri, ens les hem de quedar per a nosaltres. 

És clar: no veig ChatGPT sabent què preguntar en una roda de premsa. 
En general, escriu millor que la majoria dels humans. Però ajuntar paraules és sols una part de la comunicació escrita. A banda, hi ha la intenció. Les màquines no tenen intenció, no tenen voluntat, objectiu, no tenen agència. Els humans som agents morals. Quan escric un text, una cançó, pot ser d’amor, protesta... Les màquines poden generar textos, però escriure és més. 

Aquí volíem arribar. I fa uns textos molt asèptics. 
Sí, sí. Té moltes salvaguardes. Si li demanes que parli malament d’Elon Musk només dirà que és un personatge controvertit, mentre que jo puc titllar-lo com el farsant més perillós de la història. 

Li ho compro. Quin paio!
Si he de generar una crònica d’un partit d’una categoria inferior, amb el resultat, l’estat del temps, li puc demanar que l’escrigui com si fos un Barça-Madrid. Ho farà perfectament. Si vull fer un article d’opinió per denunciar la mala praxi d’un govern, la inutilitat que estem veient a València i les responsabilitats penals que se’n poden derivar, no em podrà ajudar... o em demanarà tant de la meva participació, que millor que ho faci jo des de zero. 

Li preguntes sobre Andorra... i no és tan llest.
Hem d’entendre com funcionen aquests sistemes. Busquen entre tota la informació que hi ha a Internet i creen un model a partir del qual generen respostes. Això vol dir que hi ha un moment de tall a partir del qual no té informació, perquè només està entrenat fins a una data determinada. Quan interactuem amb la màquina, recorda allò que li acabes de dir. Però en la pròxima sessió no recorda res, a no ser que se l’hagi entrenat i els entrenaments són processos molt costosos. Així que la idea que la màquina aprèn constantment és errònia. Nosaltres sí que aprenem constantment. 

Entenc.
I una altra cosa, que té rellevància per a Andorra: el 90% de la informació que troba és en anglès, per tant la informació que ens ofereix és anglocèntrica. Potser ens parla sobre Andorra, però amb informació de webs en anglès. Per tant, hem de tenir clar què saben fer i què no saben fer. Són competents però no intel·ligents. 

Quan cerco a Google, discrimino la informació, sé d’on la trec. Amb la IA, no.
Exactament. Però el verb que has fet servir no és correcte: el ChatGPT no serveix per a buscar informació, sinó per a generar-la. Encara que ara han tret un buscador per fer la competència a Google. És molt més difícil detectar un error, una al·lucinació que es diu en termes tècnics. Si li preguntes sobre Andorra, veuràs l’error, però si li preguntes sobre  biologia molecular, te la pot colar... a menys que siguis biòleg molecular. 

No és el cas. Fora del ChatGPT, la IA va més enllà.
I tant! En aquesta mateixa trucada de WhatsApp que estem fent s’està fent servir. A les xarxes, el recomanador de Netflix... tot ve filtrat per l’algoritme. N’estem sotmesos.

Pensadors com Javier Echeverría o Fernando Broncano adverteixen que la tecnologia es construeix d’esquena al ciutadà.
O ben a la vista: som objecte d’experiment social. Massa de cara. Utilitzen el món com un gran laboratori, amb unes conseqüències socials terribles. Així que sí, es desenvolupa d’esquena a la societat, però d’això se’n diu capitalisme. Jo penso que s’ha de regular. Amb les xarxes hem fet tard, però amb la IA hauríem de fer-ho millor. Igual que quan treus un medicament al mercat. 

No pots fabricar qualsevol medicament, però aquests “senyors de l’aire”, que en diu Echeverría, fan el que volen. 
Ho controlen absolutament tot. Ara bé, jo soc un tecnooptimista escèptic. Hem de saber aprofitar el que ens ofereix la tecnologia. Per exemple, i tornant a l’àmbit periodístic, fixeu-vos que hi ha eines que fan que un petit diari local pugui arribar a tant de públic com el New York Times. 

Què més voldríem. 
I tant que sí. O també podeu aprofitar-vos d’eines que faciliten la vida del periodista, per exemple, evitant les tres hores que li costa transcriure una entrevista, tres hores que pot dedicar a preparar l’entrevista següent. 

El problema...
Ja ho sé, però no, no es tracta de substituir persones, i qui ho pensi s’equivoca totalment.