A partir del curs vinent, 2025/26, els iPads aniran marxant de l’escola. Aquells que facin primer de segona ensenyança del sistema educatiu andorrà ja no hauran de comprar aquesta tauleta, sinó que serà el centre qui proveirà els alumnes d’un Chromebook, un ordinador portàtil amb un sistema operatiu propi, que no és ni Windows ni mac OS. Aquest dispositiu serà propietat del centre escolar i no en podrà sortir, i “ve protegit per a l’àmbit educatiu”, segons detallava el director del departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica del ministeri d’Educació, Xavier Campuzano, que acompanyava el ministre, Ladislau Baró, en la presentació del Pla integral per al bon ús de la tecnologia a l’educació. Les famílies, però, hauran de disposar d’un dispositiu compatible amb la plataforma workspace de Google que es fa servir des d’Educació per fer les diferents activitats i poder entregar els treballs i els deures proposats, ja sigui ordinador o tauleta.

El canvi tecnològic serà progressiu, de tal manera que es començarà el curs que ve amb primer de segona ensenyança, i a cada nou curs s’aniran introduint els Chromebooks a primer, de tal manera que al cap de quatre cursos els iPads ja no seran a les aules. De moment ja s’ha acordat licitar la compra d’uns 1.500 dispositius per un pressupost estimat de 100.000 euros, de tal manera que n’hi haurà un per a cada alumne i també per als professors i estaran gestionats de manera centralitzada, de tal manera que es reduiran les incidències –oblit de carregar-lo o l’espai d’emmagatzematge esgotat, per exemple– i s’evitarà que els alumnes s’hi descarreguin aplicacions que els distreguin i que accedeixin a segons quins entorns. 

Aquesta transició cap als Chromebooks és una de les dotze mesures que s’inclouen en el Pla integral per al bon ús de la tecnologia a l’educació, que s’emmarca en les accions anunciades al juny i el procés d’avaluació i millora del sistema educatiu engegat per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat. També recull els resultats d’una enquesta que s’ha realitzat entre alumnes i professorat sobre l’ús de les tecnologies en l’àmbit educatiu i que mostren com, fins i tot els estudiants “han percebut” que hi ha elements de distracció lligats a l’ús de les tauletes i coincideixen amb el professorat que se’n fa un “ús excessiu”.  Justament aquesta enquesta, que pròximament també s’ampliarà als sistemes educatius espanyol i francès i a les famílies, per conèixer l’ús que es fa de la tecnologia digital en l’àmbit pedagògic és la primera de les accions contemplades dins el pla. La segona passa pel redisseny de les aules, determinant quines tecnologies són necessàries en cada nivell educatiu. Així, es buscarà la implantació d’aules 3.0, en les quals la diferència amb la versió actual és que la tecnologia de què disposin tindrà “un 100% de profit, de propòsit”, ha manifestat Campuzano.

Currículum digital
D’altra banda, també es revisaran els programes per introduir les competències digitals i el pensament computacional al currículum, de tal manera que s’avaluïn específicament aquestes competències. En aquest punt, tant Campuzano com el mateix ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats s'han mostrat “tranquils” perquè, encara que no s’avaluïn, els alumnes surten amb aquestes competències adquirides. Ara el treball passa per veure en quines assignatures i en quin moment és més adequat donar aquestes eines i avaluar-ne l’adquisició per part de l’alumnat. Els marcs competencials seguiran els creats per la Unesco, però encara es trigarà a canviar els programes, ja que és una “feina ingent” la que es planteja en aquest extrem. I aquí s’inclou també l’alfabetització mediàtica i al tomb de la intel·ligència artificial. 

Lligat a la IA, també s’analitza com impacta en els processos educatius, posant “en risc assumpcions clàssiques” com ara que l’encàrrec d’un treball és suficient per veure que s’han adquirit determinades competències. Així, ara hi ha un treball intern per donar eines als equips docents per aprofitar els avantatges que pot comportar l’ús de la IA i minimitzar-ne els mals usos. Es dona per fet que els alumnes en faran ús, i cal que aprenguin a ser crítics. Vinculat a aquest punt, Baró ha explicat que PISA ja ha avançat que en pròximes avaluacions s’incorporaran proves on els alumnes hauran de fer ús de les xarxes socials i de la IA, “per tant aquesta competència serà clau”, ha valorat el ministre.

Docents i famílies
En paral·lel, s’haurà de formar els docents i també les famílies per ajudar-les en l’acompanyament dels seus fills en l’ús d’aquestes tecnologies en l’àmbit educatiu, que puguin discernir els jocs dels estudis.

Alhora, es dissenyaran els Plans digitals de centre –la plantilla dels quals s’està treballant amb la col·laboració de la Universitat d’Andorra i estarà ja a disposició dels centres a finals d’aquest curs perquè de cara al vinent els comencin a redactar i a implementar– i el pla director de sistemes d’informació d’educació, que es farà en col·laboració amb l’Agència Nacional de Ciberseguretat i Andorra Digital.

Tot plegat es farà buscant evitar els riscos per a la salut dels alumnes, de tal manera que Educació i Salut treballaran conjuntament per regular l’ús de la tecnologia en l’educació per  establir recomanacions sobre els temps d’exposició a dispositius electrònics dins l’àmbit educatiu, tenint en compte el lleure digital i les recomanacions d’organismes internacionals, com l’OMS, en la matèria. “Ho farem en col·laboració amb Andorra Telecom i la voluntat és no esgotar el temps màxim recomanat de l’ús de la pantalla per a infants en l’aula i compensar-lo amb l’ús que puguin fer-ne a casa”, ha assenyalat Campuzano.

Tot plegat amb una “clara finalitat pedagògica” i en el sentit que “els estudiants dominin la tecnologia i no a la inversa”, ha resumit Baró, que sigui “un instrument per assolir els objectius i no un objectiu en si mateixa”.